SEGRE

La ruptura de la via a Adamuz es va produir 22 hores abans de la tragèdia però no va saltar l’alerta a Adif

La Guàrdia Civil presenta un informe al jutjat

Imatges de la reparació de la via a Adamuz a començaments d’any.

Imatges de la reparació de la via a Adamuz a començaments d’any.Madero Cubero / Europa Press

Lluís Serrano
Publicat per
agències

Creat:

Actualitzat:

Un informe de la Guàrdia Civil presentat al Tribunal d’Instància de Montoro (Còrdova), plaça número 2, confirma la ruptura de la via 22 hores abans del descarrilament del tren Iryo, que en segons va col·lidir amb l’Alvia, al seu pas per Adamuz, causant diumenge a la tarda 18 de gener la mort de 46 persones i més de 120 ferits. En vista d’aquest informe, queda com a "línia principal d’investigació la ruptura de raïl o soldadura, quedant descartades les accions de sabotatge, terrorisme, negligència o imprudència dels maquinistes i a compte dels informes pericials i una altra documentació o manifestacions que puguin ser obtinguts, i com a molt altament improbable la causa d’una peça a la via que va donar lloc a l’accident".

A l’esmentat informe del dia 28 de març, a què ha tingut accés Europa Press, es recull que "el sistema només alerta d’una ruptura si la tensió cau per sota del llindar d’'ocupació', de manera que "en el cas d’Adamuz, el Sistema de Suport al Manteniment (SAM) va registrar una caiguda brusca de tensió la nit del 17 de gener, però en mantenir-se per sobre del llindar no va generar cap alarma a l’enclavament ni al personal de manteniment" d’Adif.

En conclusió, s’apunta que "el sistema SAM va arribar a registrar de forma passiva una alteració elèctrica compatible amb una ruptura hores abans de l’accident, però el sistema de senyalització no estava configurat per alertar de forma automàtica per la falta de fiabilitat del mètode en aquesta infraestructura ferroviària", al que s’afegeix que "Adif malgrat contenir en les seues especificacions que ha d’estar dissenyat per detectar la fractura, no ho va exigir".

Sobre això, un informe tècnic recollit en la documentació, en fase d’esborrany, de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) sobre el sinistre d’Adamuz ja va apuntar fa setmanes a una caiguda de tensió compatible amb la ruptura de la via 22 hores abans del descarrilament, tot això "a partir dels registres dels senyals elèctrics dels circuits de via de la zona, que manté Hitachi", que s’encarrega del sistema de senyalització.

En aquest sentit, l’informe de la Guàrdia Civil indica que de la documentació aportada del sistema operat per Hitachi "s’observen una sèrie de diagrames" en els que "es reflecteix que la tensió del circuit de via es manté en l’entorn dels dos volts de tensió" del dia 12 al 18 de gener. Tanmateix, des de les 21,46 hores del dissabte 17 "es produeix un descens de fins a l’entorn d’1,5 volts, no recuperant-se l’esmentada tensió fins l’accident, cap a les 19,43 hores del dia 18, en el qual la tensió ja queda en zero".

Així, "es confirma que la ruptura de via es va produir en el tram contemplat entre els quilòmetres 319,412 i 318,665, per la qual cosa aquesta indagatòria corroboraria l’existència d’una ruptura en aquest tram en el qual es troba el quilòmetre 318,681 i que es va produir a les 21,46 hores del dia 17 de gener".

A més, s’assenyala que "segons la documentació, pot ser que fos tècnicament possible detectar una ruptura franca de carril" mitjançant els sistemes de senyalització instal·lats, "encara que la fiabilitat de l’esmentada detecció depèn de la configuració elèctrica de la via".

Partint de la manifestació de la responsable del sistema –empresa Hitachi Rail GTS Spain SAU- proveïdora de serveis contractada per Adif, "era possible detectar una ruptura franca de carril en la via 1 entre el quilòmetre 317 i el 319, però la fiabilitat d’aquesta detecció mitjançant els sistemes de senyalització en aquesta línia específica era molt baixa a causa de la configuració elèctrica de la infraestructura".

"No és habitual" la variació de tensió de forma sostinguda

Igualment, es declara que davant de la variació de la tensió de forma sostinguda al llarg del temps, des de les 21,46 hores del dia 17 de gener fins el zero de les 19,43 hores del dia 18, "es comprova que no és habitual durant la sèrie estudiada", en el període que inclou des del dia 12 de gener. En aquest cas, s’explica que "aquestes caigudes de tensió es recullen al SAM que es troba ubicat a la Base de Manteniment d’Hornachuelos, que només es consulta per avaries notificades o per tasques de manteniment."

No obstant, la Guàrdia Civil afirma que "caldrà dilucidar si existia la possibilitat tècnica de rebre algun tipus d’alerta per aquestes caigudes de tensió, sobretot pel temps que es manté en aquests nivells no habituals i per la gravetat de les conseqüències, ja que una d’elles és la ruptura del raïl, tal com es reconeix en la manifestació, especialment perquè segons les pròpies especificacions d’Adif, en el disseny del sistema s’ha d’establir la capacitat de poder detectar la ruptura del carril i havent estat ja advertit al memoràndum de la catenària de 25KV, redactat per al traçat AVE l’any 1992".

A l’esmentat memoràndum s’adverteix, referint-se al Sistema de Corrent i retorn i de posada a terra, que "l’equip de senyalització de lliure via requereix que el número de les connexions entre raïls i sistema de retorn sigui mínim, a fi de poder detectar la ruptura d’una guia". I posteriorment es diu que "la posada a terra dels pals ha de ser coordinada amb la tècnica de senyalització per a la detecció de possibles ruptures als raïls".

La causa

Quant al fet de determinar la causa o causes que van donar lloc a l’accident de circulació ferroviària, l’Institut Armat assevera que "aquesta qüestió continua encara sense poder resoldre’s, en tant que no es finalitzin altres actuacions d’investigació com és la Inspección Tècnic Ocular, a més de comptar amb els resultats dels especialistes de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris i informes pericials sol·licitats." No obstant, i amb la finalitat d’aclarir les diferents línies d’investigació que se segueixen per aquesta instrucció, s’explica l’estat actual de cada una d’elles i les gestions pendents de resoldre’s per confirmar o descartar cada una d’elles.

D’aquesta manera, s’exposa que "tenint en compte que es va produir la ruptura d’un raïl o de la soldadura i amb les dades obtinguts fins la data, no és possible determinar si va ser la ruptura de la raïl la que va donar lloc a la de la soldadura o viceversa, s’investiguen diferents causes".

La majoria de maquinistes que va circular el mateix dia no va reportar incidències

Davant d’això, s’han pres 19 manifestacions a maquinistes de les empreses Ouigo, Iryo i Renfe, que van circular el mateix dia de l’accident per aquest tram, de manera que "tret d’una manifestació que informa d’un cop en costat dret, la resta no reporta cap tipus d’incidència o sensació estranya". Respecte a la causa de l’accident, se significa que "la CIAF va dur a terme inspeccions, amb la finalitat de comprovar el rodolament dels trens que van circular anteriorment pel tram en el qual es va produir el descarrilament, donant com a resultat que en alguns dels trens es van apreciar osques compatibles amb una ruptura de raïl".

tracking