Beneficis que aporten les ZEPA a la pagesia

Hem acabat la recol·lecció d’oliva Arbequina en una parcel·la de 6,5 ha al terme d’Aitona, ubicada al Polígon 35, cruïlla en aquest terme de Llardecans i Sarroca, inclosa en el sector 13 de reg Segarra-Garrigues que eleva aigua directament del Segre des del juny del 2021.

La plantació en marc 7x5 es va fer el maig del 1999 i es va regar amb cisternes durant 22 anys, esperant l’entrada en funcionament de l’elevació acabada el 2010. En aquest temps només vam aprofitar olives tres campanyes per la sequera de la zona que té pluviometria irregular d’uns 250 mm anuals.

El reg ha transformat la plantació: des del 2021 portem 5 collites amb una producció mitjana d’uns 7.000 kg/ha amb rendiments de l’11 al 15% que s’han transformat en uns 1.200 litres d’oli per ha i any. La plantació es rega per degoteig. El consum d’aigua, fertilització, control de malures, esporgar, recol·lecció i transport al molí comporten una despesa per ha d’uns 3.500 €/anuals als quals caldria afegir impostos, amortitzacions i rendiments de la terra. El molí, la moltura, condicionament de l’oli i envasat incrementen en 1,8 a 2 €/l depenent del tipus d’envàs. Al lineal trobem l’oli entre 7,5 i 8,5 €/l. Allò produït per ha pot suposar un muntant de 9.600 €.

L’esmentada finca d’unes 35 ha està travessada per un camí d’est a oest, a la part dreta té unes 15 ha i a l’esquerra, les 20 restants sense diferències orogràfiques, estructurals i qualitatives.

L’any 2006, per complir amb la Llei Natura 2000 imposada per Brussel·les, es van marcar les ZEPA que afectaven de ple el projectat reg Segarra-Garrigues. No conformes, els grups ecologistes, en especial IPCENA, DEPANA, SEO Birdlife i Ecologistes de Catalunya van forçar l’ampliació a 40.000 ha.

L’aplicació sobre el terreny ha incidit sobre la finca, de tal manera que les 15 ha a la dreta del camí s’han qualificat com a zona ZEPA, les 20 a l’esquerra que miren al sud s’alliberen de les normatives absurdes i dictatorials. Sortosament, la plantada d’oliveres estava feta quan els grups ecologistes, inquisidors territorials que es beneficien dels nostres impostos, van determinar per on havia de passar la línia divisòria entre la zona agrícola productiva de reg i l’àrea estepària de protecció d’aus com és la G ganga, ortega i terrera i una flora helòfita com coscolls, timons i espart.

Conseqüències i resultats: l’ha d’oliveres alliberada de ser ZEPA, ocasionalment plantada el 1999, proporciona feina, genera una despesa de 3.700 € que enriqueix la comarca, el molí inverteix 2 € per litre d’oli i la comercialització recapta uns 9.600 € que afavoreixen l’Administració pels IVA corresponents. A l’ha de terra contigua, privada de reg i limitacions de ZEPA només genera misèria i pèrdues repetitives amb una producció mitjana de 500 kg d’ordi per una despesa de 700 €/ha.

Aquest és un dels molts exemples de finques partides pel desconeixement i improvisació, però pressionat per l’ecologisme amb una permissivitat i ineficàcia de l’Administració dels anys 2006 al 2015. La manifestació convocada ha estat un toc d’atenció, la desertització de les zones no cultivades, una realitat, la proliferació de fauna salvatge a les ZEPA afecta els conreus de proximitat.

És de jutjat de guàrdia que una línia marcada per personal, en molts casos de poltrona, desconeixedor del terreny parteixi una finca, determinant quina part té dret a reg, ser productiva, generar feina i riquesa per al país i quina a ser arrendatària d’aus, en molts casos, imaginàries, com és l’alosa becuda.

L’opinió a verificar de 500 científics que recolzen la continuïtat i el manteniment de les ZEPA queda amb un no-res al costat de la veu i drets de centenars de pagesos als quals s’ha hipotecat el dret a regadiu, a deixar millors possibilitats de futur als fills per un autoabastiment de recursos alimentaris per al país.

Quedem en l’esperança que les Administracions Agrícoles d’ara i futur fiquin ordre en aquest problema i desgavell que han heretat i que de moment està comandat per l’opinió de científics i ecologistes.