El Parc del Noguerola

Potser molta gent desconeix que el riu Noguerola, anomenat en època andalusina Abolafia –del terme àrab Wad-el-afia (la senyora blanca)–, va donar nom al barri de Balàfia. És per això que també se l’anomena “la clamor de Balàfia”, malgrat que no és una clamor, sinó un riu amb cabal permanent. Es tracta del segon riu de Lleida, però la seva presència és gairebé invisible a la ciutat, perquè, fa temps, es va soterrar el tram final del seu recorregut, abans de la seva desembocadura al Segre davant dels Camps Elisis. Però això no vol dir que el riu ja no existeixi o que no es pugui recuperar, perquè, abans de desaparèixer sota l’av. de Marimunt (a prop del passeig Onze de setembre), hi ha un tram descobert i amb arbrat, que travessa la partida de Montcada abans d’arribar a l’actual barri de Balàfia. En el planejament del nou POUM s’assenyala el sector delimitat per l’Hospital Arnau de Vilanova, l’av. de Marimunt, el passeig Onze de setembre i l’av. Pinyana, com un dels nous SUR (Sector Urbanitzable Residencial), on es preveuen diversosusos: espais verds, equipaments públics, zona d’habitatges (el 50% dels quals, de protecció oficial) i altres, tot i que encara no se n’ha concretat la seva distribució. El darrer tram descobert del riu Noguerola transcorre per aquest sector amb un cabal important, envoltat de restes de “l’arquitectura” parcel·lària de l’horta, i d’abundant fauna (principalment, aus) i vegetació de ribera. Creiem que el POUM en aquesta zona hi hauria d’aplicar un tractament singular que fes compatible la futura urbanització amb la preservació del riu, el sanejament de l’espai i la creació d’un parc que, tot seguint el traçat del riu, n’inclogués la llera i les riberes.

Cinc motius justifiquen la creació d’allò que proposem anomenar Parc del Noguerola. En primer lloc, es tracta d’un dels darrers espais urbans on es fa present l’horta. A més del riu, del canyissar i de l’arbrat dels marges, es conserven algunes torres i, de manera precària, una font, terrasses i horts. Un projecte paisatgístic inspirat pel paisatge de l’horta seria un regal per a Lleida i retria homenatge al territori sense el qual la ciutat no podria explicar la seva història. En segon lloc, el riu i l’arbrat esdevindrien un important refugi climàtic durant els mesos d’estiu, quelcom imprescindible a Balàfia, el barri amb més illes de calor de tota la ciutat. En tercer lloc, malgrat la seva proximitat a l’horta, el barri té pocs espais verds, i el parc podria ser un gran pulmó. A més a més, amb el canvi climàtic cal preservar en la mesura del possible els arbres que tenim en la trama urbana. En quart lloc, el parc permetria connectar Balàfia amb l’Hospital Arnau de Vilanova, tant a peu com en bicicleta, i fins i tot podria ser utilitzat com a espai d’esbarjo i repòs per als usuaris de l’hospital. Finalment, el parc contribuiria a la conservació d’un ecosistema d’alt valor en biodiversitat, i els seus beneficis tindrien un abast considerable, en una zona que s’estén des del Camí de Montcada, Gualda i Balàfia, fins al Secà de Sant Pere i el Clot. L’existència del Parc del Noguerola suposaria un reconeixement al valor estratègic dels espais naturals com a motor de desenvolupament.

La urbanització d’aquest sector podria representar un projecte pilot d’urbanisme sostenible de baixa densitat i adaptat a les noves necessitats de la ciutadania. Esperem, doncs, que aquesta proposta contribueixi a inspirar un desenvolupament urbà equilibrat, model per a la Lleida del futur.