Je m’voyais déjà

Je m’voyais déjà és una cançó en la qual Charles Aznavour es veia a si mateix després de les urpades constants que li donaven els crítics musicals per no tenir, segons ells, ni altura física ni artística, per ser d’origen armeni, per no tenir la gràcia de ser agraciat, per ser un taujà sense classe. I ja en la trentena, i a l’Olympia de París, potser en l’última oportunitat de triomfar després d’haver estat massacrat per tots, després d’haver actuat per tot França en teatres gairebé buits, després de tot el que ha viscut i sofert, Aznavour va cantar Je m’voyais déjà, i amb aquest tema es va confessar públicament i sincerament sobre el seu fracàs i les seues penúries però, obstinat, segur del seu extraordinari talent. Amb veu nasal que va educar per donar-li el seu toc personal. Sense ser guapo, o sense aquest charme en les lletres de les seues cançons que els pretensiosos exigeixen a un chansonnier. Allà, després d’haver viscut miserables aventures i viatges en bicicleta o en els vagons barats dels trens, després de cantar a duo en tuguris juntament amb el seu gran amic Pierre Roche, després d’haver estat el protegit de l’Édith Piaf i admirat per Charles Trenet, Shahnourh Varinag Aznavourián va iniciar una carrera imparable. Pura memòria de la música francesa escrita en unes innombrables llibretes roges que va anar guardant fins al final dels seus dies, als 94 anys, sense deixar de ser un gran incontestable. Aznavour va cantar històries de desamor i comiats, de records, de somnis de la gent del carrer, pròxims perquè les va compondre per a nosaltres. Monsieur Aznavour és un biopic amb exquisida ambientació. Mostra els anys de misèria familiar d’emigrants armenis, la França ocupada pels nazis, l’estret vincle confessional entre Aznavour i la seua germana Aïda, les seues aventures romàntiques, la seua egoista ambició, les seues virtuts i els seus defectes, el fracàs i el triomf, tota una vida interpretada amb mestria mimètica per l’actor Tahar Rahim.

Aznavour es va convertir en l’ambaixador de la chanson, o en el Frank Sinatra francès com se’l donava a conèixer, arribant a igualar el caché de “La Veu”. Un Aznavour que en el cine va protagonitzar pel·lícules a les ordres de Jean Cocteau, Georges Franju, Claude Chabrol o François Truffaut en la magnífica Tirez sur le pianiste (1960).

MONSIEUR AZNAVOUR

Monsieur Aznavour és una pel·lícula al voltant d’un home que va sortir del no-res i es va convertir en immortal gràcies a cançons retingudes en la memòria col·lectiva que han sobrepassat el temps. La història del que no va oblidar les paraules del seu pare Misha: “Mira d’on hem sortit i mira on hem arribat.”