Europa fa nosa en la nova geopolítica

En només una setmana, Vladímir Putin i Donald Trump han enviat míssils dialèctics contra Europa. El Vell Continent fa nosa clarament en el nou panorama geopolític mundial que s’està forjant: pel seu afany a defensar un espai de pau, de respecte als drets humans i de més justícia social, malgrat que país per país quedi molta desigualtat per resoldre. Putin va ser desafiador a l’etzibar sense venir a tomb: “Si Europa vol guerra, la tindrà. Estem preparats.” Silenci de la Unió Europea i declaracions del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, demanant respecte.

Encara no s’havia digerit l’impacte, quan els Estats Units publicaven un document que es pot interpretar com un menyspreu a les institucions del Vell Continent i l’anunci sense matisos que interferirà en les campanyes electorals nacionals, impulsant els partits d’extrema dreta.

Ucraïna ha resultat ser el banc de proves del nou expansionisme rus. I la pau justa apareix cada vegada més llunyana si els Estats Units retiren el seu suport com sembla confirmar-se. França, el Regne Unit, Espanya, Alemanya i Polònia, especialment, juntament amb altres països de menor mida, com Finlàndia, volen plantar cara i no deixar que Zelenski caigui. La revista alemanya Der Spiegel informa d’una conversa telefònica entre Macron, el canceller alemany Friederich Merz, Mark Rutte i el president finlandès, Alexandre Stubb, advertint Zelenski de “la possibilitat que els Estats Units traeixin Ucraïna en la qüestió territorial sense oferir garanties de seguretat clares”. Els participants no reconeixen aquestes afirmacions, però tothom sap que és exactament el que pensen.

Per la seua banda, Donald Trump ja ha rebut un succedani del Premi Nobel de la Pau, però concedit des de l’esport (la FIFA de la Pau), premi creat pel seu president, Gianni Infantino, fa només un mes i preparat expressament per complimentar Trump, que “presidirà” el Mundial 2026 al jugar-se als Estats Units. I arriba aquest guardó mentre que al Congrés nord-americà es demanaven explicacions per les 87 morts de tripulants de 22 embarcacions al Carib a trets de la Marina de Trump sense proves que es tractés de narcollanxes, ni identificació de les víctimes.

En paral·lel, l’Índia i Rússia rellancen la cooperació militar i energètica –Nova Delhi continuarà comprant petroli rus– i el líder xinès Xi Jinping va rebutjar qualsevol responsabilitat seua en la guerra d’Ucraïna. Però l’eix Moscou-Pequín existeix i pressiona Europa en el sector militar i en el comercial. Si a això se suma la llunyania cada vegada més evident del principal soci, els Estats Units, es pot concloure que Europa està amenaçada en la seua sobirania.

L’impuls descarat, i ara publicitat, als partits d’extrema dreta amenaça de canviar el paisatge. Vegeu-ho país per país. A França el successor de Le Pen és favorit en les presidencials. A Itàlia ja governa Giorgia Meloni. Hongria, amb Orbán, sempre va ser pro Putin. I a Espanya no només és que pugi Vox, i també altres forces fins i tot més radicals com Aliança Catalana i grupuscles diversos, és que Santiago Abascal s’atreveix a anunciar que, segons com vagin les coses a Extremadura el 21 de desembre que ve, condicionarà el seu suport al PP al fet que retirin la candidata María Guardiola amb qui sempre va rivalitzar. Així les coses, Alberto Núñez Feijóo hauria de prendre nota perquè li pot passar el mateix: que guanyi però que no governi; aquest cop per imposició d’Abascal. Atenció, Alberto.