Irresponsabilitat al volant
Quatre de cada deu conductors morts en accident de trànsit des de començament d’any a Catalunya havien consumit alcohol o drogues. La xifra de víctimes mortals a la xarxa viària catalana en el mateix període és de 121 persones, de les quals 25 corresponen a sinistres que han tingut lloc a la demarcació, la qual cosa representa quatre morts més que en els deu primers mesos del 2024. Fins aquí les dades fredes d’un balanç de sinistralitat que evidencia que encara falta molt per fer, especialment a nivell de responsabilitat personal de qui es posa al volant. Perquè no ens cansarem de repetir que, darrere de cada un dels números que van de l’1 al 121 en el cas de Catalunya o de l’1 al 25, pel que es refereix a les comarques de Ponent, hi ha una història humana que ha acabat d’una forma abrupta i prematura i que ha deixat infinitat de projectes inacabats, que afecten tant el protagonista com el seu cercle familiar i social. El Servei Català de Trànsit, en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i policies locals, va anunciar que aquest cap de setmana festiu (que s’allargarà fins demà en alguns casos) efectuarà 376 controls d’alcohol o drogues, desplegant un total de 911 efectius. Hi haurà qui digui que aquest tipus de campanyes tenen afany recaptatori però el que està clar és que, iniciatives d’aquest tipus, són i seran necessàries mentre no siguem capaços de demostrar com a societat que, a més de pensar en nosaltres mateixos a l’hora de conduir, pensem també en els altres.
Una assignatura pendent
El Govern central, a través del ministeri de Cultura, va obrir divendres el procediment previ per instar a la il·legalització davant de la Justícia de la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) i va notificar a l’entitat l’esmentat expedient, així com l’obertura del corresponent període d’al·legacions. Com era d’esperar, l’FNFF recorrerà la decisió governamental, adoptada al considerar que incompleix la llei de Fundacions i la de Memòria Democràtica. El que hauria de ser l’inici d’un triomf per a la democràcia, –50 anys després de la mort del dictador!– ja ha estat criticat només per afany partidista. Així, la portaveu del Grup Popular al Congrés, Ester Muñoz, va dir que no és “casualitat” que el Govern “tregui Franco” just quan el Suprem ha instat a investigar els pagaments del PSOE a Ábalos i Koldo, mentre que des de la Comunitat de Madrid, presidida per Isabel Díaz Ayuso, va ser considerat com un nou “comodí” de Sánchez per no parlar de la seua “corrupció”. Si no veuen l’anacronisme que suposa l’existència d’una entitat d’aquest tipus (inimaginable per enaltir Hitler a Alemanya o Mussolini a Itàlia), significa que estem molt malament.
