Molt més que un escàndol
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, va qualificar ahir d’“escandalós” el que ha passat amb una nena de 14 anys la família de Navarra de la qual la va vendre a una altra de Mollerussa per casar-la, després que un jutge hagi tancat el cas i l’hagi tornat a la família d’origen després de la declaració de la menor, que era en un centre d’Almacelles. És molt més que escandalós, i hi cal insistir malgrat que fa dos dies ja ens vam pronunciar en aquesta secció. Aquesta decisió judicial avala de facto que el nostre ordenament jurídic permet que uns pares entreguin a uns altres una menor a canvi de diners i whisky; que convisqui maritalment amb un adult de 21 anys, una cosa que hauran celebrat molts pederastes; i que sigui al carrer practicant la mendicitat en lloc d’anar a classe, quan l’escolarització és obligatòria fins als 16 anys. Davant d’aquests fets, basar la resolució en el fet que la menor afirma que va actuar per iniciativa pròpia és surrealista. O és que el jutge creu que la seua vida ha estat el que la majoria de nosaltres definiríem com normal? Si un nen interioritza que la manera de guanyar-se la vida amb normalitat és robar, segur que als 12 o 13 anys cometrà furts, però la responsabilitat no és seua, sinó de la família, i el que cal fer és apartar-lo d’ella i donar-li una oportunitat, al contrari del que passa en aquest cas.
Granges en traspàs
El nombre d’explotacions ramaderes ha caigut en picat a les comarques del Pirineu en les últimes dècades, tendència que continuarà anant a més a curt termini. És la conclusió que es pot extreure del fet que hi ha almenys 35 granges de vaques i ovelles en traspàs als dos Pallars, l’Alt Urgell i la Cerdanya al no tenir relleu generacional. L’Escola de Pastors i Pastores ha impulsat la Taula pel Relleu Agrari al Pirineu, amb l’objectiu de buscar persones que les assumeixin. És una iniciativa lloable, però com reconeixen alguns dels seus responsables, les possibilitats d’èxit de moment són reduïdes. Hi ha diversos aspectes que ho expliquen. Un és que és probable que els titulars de l’explotació no hagin fet inversions importants en els últims anys, quan s’atansaven a la jubilació. Això obliga que els possibles interessats hagin d’assumir més despeses que el traspàs per si mateix per garantir-ne la viabilitat. Un altre és que es tracta de negocis la vinculació dels quals amb la família va més enllà de ser un mitjà de vida, especialment si la granja és al costat o molt a prop de la residència dels amos. Com diuen els membres de la Taula pel Relleu Agrari, cal continuar perseverant perquè fructifiquin més traspassos i s’hi perdi la por. Si tiren endavant, serà bo per al territori.
