Una rosa per a Anna Frank

És un típic dia de tardor alemanya: ennuvolat, fred i amb una pluja fina que et va calant. Quan arribo davant de la tomba en record de les germanes Frank, Margot i Anna, trec la rosa blanca que he estat guardant 15 anys, des de la mort de la meva mare. Aquesta rosa eterna que em van donar al final del seu funeral la col·loco amb delicadesa davant de la tomba d’Anna Frank, un dels símbols més coneguts de la barbàrie nazi. En el descampat on hi ha aquesta tomba i algunes altres no hi ha ningú. El vent i la pluja són els únics testimonis d’aquest acte simbòlic i íntim que tanca un cicle personal començat fa quasi 50 anys. L’agost de 1976, quan just feia els 14 anys, vaig visitar amb els meus pares el camp de concentració de Mauthausen (Àustria). Aquesta visita, tot i no entendre gaire en aquell moment tot el que havia passat en aquell lloc, em va impactar de tal manera que, d’una manera o altra, ha marcat la meva vida personal i laboral. Durant aquests 50 anys he visitat els principals camps de concentració i extermini. En són una trentena i aquest de Bergen-Belsen l’havia deixat com a darrera visita. Dipositant la rosa blanca del funeral de la meva mare a la tomba d’Anna Frank he volgut enllaçar el primer viatge familiar a Mauthausen amb aquesta darrera visita a Bergen-Belsen on va morir un dels símbols de l’Holocaust: Anna Frank. La noia jueva de 16 anys que va escriure un diari personal en el qual explicava la vida familiar i d’amics amagats dels nazis en un petit pis d’Amsterdam. Mentre torno sota la pluja pel gran descampat que hi ha on abans hi havia els barracons, penso que he tancat un cicle personal que va començar fa molt temps de manera inesperada i que al llarg de tots aquests anys m’ha portat a conèixer i analitzar el nazisme i l’Holocaust, descobrint el pitjor però també el millor de la condició humana. Un camí que em demostra que igual que l’amor per la mare no mor mai, el record del drama que es va viure sota el nazisme tampoc ha de morir mai. Una innocent noia jueva o gaziana de 16 anys no ha de ser mai víctima de les atrocitats dels que ostenten el poder. Cal recordar sempre el que va passar i comprometre’s a treballar per no tornar a repetir –com està passant– els fets del passat. El meu compromís va començar fa 50 anys i continuarà fins a la meva rosa eterna.