Per què el mòbil no és una prioritat per al kit d’emergència de 72 hores de la UE i quins aparells hi hauríem d’incloure?
La recent guia de la Unió Europea per a crisis recomana provisions per a 72 hores sense esmentar tecnologia avançada. Especialistes alerten sobre els riscos de dependre de dispositius amb bateria
Un mòbil carregant-se.
La nova guia de preparació davant d’emergències publicada per la Unió Europea ha generat un intens debat sobre quins elements són veritablement essencials per sobreviure a una crisi. El document, que recomana mantenir provisions bàsiques per subsistir almenys 72 hores sense assistència externa, tot just inclou dispositius tecnològics entre les seues prioritats, limitant-se a una ràdio a piles, una llanterna i una bateria de recanvi per al mòbil, deixant fora smartphones i altres aparells digitals que formen part de la nostra vida quotidiana.
Aquesta estratègia de preparació, destinada a educar la població davant de possibles escenaris crítics —des d’accidents nuclears fins conflictes bèl·lics, pandèmies o interrupcions en els subministraments bàsics—, ha posat en alerta a molts ciutadans espanyols des de la seua publicació. Tanmateix, els experts en gestió d’emergències no només recolzen aquesta absència tecnològica, sinó que adverteixen sobre els perills potencials de dependre excessivament de dispositius electrònics en situacions límit.
Contràriament a la qual cosa podria pensar-se, el telèfon mòbil, aquest dispositiu que s’ha convertit pràcticament en una extensió del nostre cos, no figura entre els elements fonamentals recomanats pels especialistes per a un kit de supervivència ben equipat. I no és casualitat: hi ha raons de pes per a aquesta omissió.
Els perills ocults de la tecnologia en situacions d’emergència
Els especialistes en preparació per a emergències assenyalen diversos riscos significatius associats a la inclusió de dispositius electrònics avançats en un kit de supervivència:
- Vulnerabilitat al rastreig i localització. En contextos de conflicte o vigilància intensificada, els dispositius electrònics poden comprometre la nostra ubicació. Els experts adverteixen que fins i tot apagats, certs aparells continuen emetent senyals que podrien ser detectats.
- Perill d’incendi. Les bateries d’ions de liti, presents en la majoria de dispositius moderns, comporten un risc considerable si resulten danyades o no s’emmagatzemen correctament, podent provocar explosions o incendis en moments on qualsevol complicació addicional podria resultar fatal.
- Necessitat constant d’energia. La inclusió de smartphones, bateries externes o llanternes recarregables planteja un problema fonamental quan no hi ha accés a la xarxa elèctrica. Per aquesta raó, els especialistes recomanen minimitzar els dispositius dependents de bateries recarregables.
- Sensibilitat a condicions ambientals extremes. El fred intens, la humitat elevada o la calor excessiva poden inutilitzar ràpidament els dispositius electrònics. Molts telèfons intel·ligents, per exemple, deixen de funcionar adequadament quan les temperatures descendeixen per sota de zero graus.
Alternatives tecnològiques recomanades per especialistes
Davant d’aquestes limitacions, les organitzacions especialitzades en emergències suggereixen optar per eines que no depenguin exclusivament de bateries o que utilitzin fonts d’energia renovables. Entre les opcions més fiables destaquen:
- Llanternes amb sistema de càrrega per maneta
- Ràdios alimentades per energia solar
- Brúixoles analògiques tradicionals
- Encenedors de ferroceri (que genera espurnes fins i tot en condicions d’humitat)
- Multieines manuals
- Espelmes de llarga durada
- Petits panells solars portàtils
L’equilibri entre tradició i modernitat en la supervivència
La qüestió no rau a descartar completament la tecnologia, sinó a trobar un balanç adequat. Mentre que la guia europea sembla inclinar-se cap a solucions més tradicionals i robustes, alguns experts consideren que certs dispositius moderns podrien tenir cabuda en un kit ben planificat.
Aquesta perspectiva suggereix que, encara que els dispositius electrònics sofisticats no haurien de constituir la columna vertebral d’un kit de supervivència, certes tecnologies senzilles i resistents podrien complementar les eines tradicionals, especialment aquelles capaces de funcionar amb energies renovables.
Què s’inclou en el kit bàsic recomanat per la UE?
La guia europea emfatitza la importància de comptar amb provisions bàsiques suficients per a tres dies, incloent:
- Aigua potable (almenys 2 litres per persona i dia)
- Aliments no peribles
- Medicaments essencials
- Farmaciola de primers auxilis
- Mantes tèrmiques
- Documentació personal important
- Ràdio a piles
- Llanterna amb bateries de recanvi
- Bateria externa per al mòbil
Com afecten els desastres a les xarxes de comunicació?
Un dels motius principals per no dependre excessivament de dispositius electrònics és la vulnerabilitat de les xarxes de comunicació durant emergències greus. Estudis recents mostren que en catàstrofes com terratrèmols o inundacions severes, les infraestructures de telecomunicacions solen ser de les primeres en col·lapsar.
Durant el terratrèmol i tsunami del Japó el 2011, per exemple, més del 80% de les estacions base de telefonia mòbil van quedar fora de servei a les zones més afectades. Situacions similars s’han documentat en huracans com Katrina (2005) o María (2017), on algunes comunitats van quedar incomunicades durant setmanes.
Aquest context reforça la recomanació dels experts: encara que la tecnologia pot ser útil, mai no ha de ser la nostra única opció en situacions crítiques. La preparació intel·ligent combina el millor d’ambdós mons: la fiabilitat de l’analògic amb el potencial del digital, sempre prioritzant l’autonomia i la resistència.
