L’OCU adverteix dels pitjors gaspatxos de supermercat que has d’evitar

El gaspatxo és un aliat perfecte per combatre les altes temperatures, però cal tenir en compte que no totes les opcions disponibles als supermercats mereixen anomenar-se gaspatxo, segons revela una recent anàlisi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). L’estudi ha identificat marques que suspenen en qualitat i sabor, alhora que destaca aquelles que mantenen l’essència autèntica d’aquest plat tradicional andalús.

La investigació de l’OCU posa el focus en la composició dels gaspatxos comercialitzats, assenyalant problemes greus com l’excés d’aigua, l’escassetat d’oli d’oliva verge extra i l’abundància de conservants. Aquestes pràctiques allunyen considerablement el producte acabat de la recepta tradicional, convertint algunes opcions en meres imitacions industrials sense el valor nutricional ni organolèptic esperat pels consumidors.

Entre les conclusions més destacades de l’informe, s’alerta sobre la presència de marques que utilitzen aigua com a ingredient principal en lloc de tomata, així com l’ús excessiu d’additius per prolongar la vida útil del producte. Aquestes troballes resulten especialment rellevants de cara a l’estiu de 2025, quan molts espanyols buscaran opcions refrescants i saludables per fer davant les altes temperatures.

Les marques de gaspatxo que no aproven segons l’OCU

L’anàlisi de l’organització de consumidors ha identificat clarament les marques que no compleixen amb els estàndards de qualitat esperats. El gaspatxo Auchan de Alcampo ocupa l’últim lloc del rànquing, un producte on l’aigua figura com a ingredient principal, per davant de la tomata. Segons detalla l’OCU, aquesta composició resulta una sopa freda aigualida i sense caràcter, allunyada per complet del que hauria de ser un autèntic gaspatxo.

Una altra de les marques assenyalades negativament és Don Simón, criticada pel seu sabor excessivament industrial i l’ús d’ingredients pasteuritzats que eliminen la frescor característica del plat. L’informe subratlla que, malgrat la seua àmplia distribució i agressives campanyes publicitàries, el gaspatxo Don Simón conté un percentatge insuficient d’oli d’oliva verge extra, element fonamental per aconseguir el sabor i les propietats nutricionals adequades.

L’OCU també alerta sobre una categoria general de productes econòmics que prioritzen la conservació sobre la qualitat. Aquests gaspatxos, habitualment els més barats del mercat, comparteixen característiques poc desitjables: predomini de l’aigua sobre les verdures, excés de conservants i additius, i utilització d’olis de baixa qualitat. El resultat, segons els experts, és un sabor artificial que dista molt del refrescant i nutritiu gaspatxo tradicional.

Alternatives de qualitat recomanades pels experts

No tot són males notícies en l’anàlisi de l’OCU, que també destaca tres marques que mantenen l’essència del gaspatxo autèntic. El gaspatxo Alvalle es posiciona com el referent absolut del mercat, gràcies a la seua composició basada en verdures fresques, oli d’oliva verge extra de qualitat i l’absència de conservants. Encara que el seu preu és superior a altres opcions, els experts consideren que la qualitat justifica la inversió.

El Salmorejo Fresco Santa Teresa també rep una valoració molt positiva. Encara que tècnicament és un salmorejo -variant cordovesa més espessa i cremosa-, destaca per la seua fidelitat a la recepta tradicional i l’ús exclusiu d’ingredients naturals sense additius ni espessidors artificials. L’OCU el recomana per als qui busquen un sabor autèntic i una textura més consistent.

La sorpresa del rànquing la proporciona el gaspatxo Xef Select de Lidl, una marca blanca que aconsegueix colar-se entre les millors opcions gràcies a la seua excel·lent relació qualitat-preu. Segons l’anàlisi, aquest producte utilitza verdures fresques, manté una proporció adequada d’aigua i aconsegueix un sabor equilibrat que recorda al propietari, demostrant que és possible oferir qualitat a preus assequibles.

Claus per identificar un gaspatxo de qualitat al supermercat

Més enllà de les marques específiques, l’OCU proporciona pautes clares perquè els consumidors puguin distingir un bon gaspatxo d’un de mediocre. El primer aspecte a verificar és la llista d’ingredients, on la tomata ha de figurar sempre en primer lloc, mai l’aigua. Aquesta simple comprovació permet descartar immediatament molts productes de baixa qualitat.

Respecte a l’oli, els experts són taxatius: s’ha de tractar exclusivament d’oli d’oliva verge extra, evitant productes que utilitzin olis genèrics o refinats. La presència de conservants també és un indicador rellevant; com menys tingui, millor serà la qualitat del gaspatxo. L’ideal, segons l’OCU, és trobar una etiqueta neta, sense estabilitzants ni additius misteriosos.

L’organització recorda que la recepta tradicional del gaspatxo és senzilla, basada en ingredients naturals com a tomata, pebrot, cogombre, ceba, all, vinagre i oli d’oliva verge extra. Qualsevol addició que s’allunyi significativament d’aquests components bàsics hauria de generar desconfiança en el consumidor informat.

L’impacte de l’alimentació industrial en la gastronomia tradicional

L’anàlisi de l’OCU sobre els gaspatxos comercials reflecteix una problemàtica més àmplia relacionada amb la industrialització de l’alimentació. La recerca de més vida útil, menors costos de producció i distribució massiva ha portat a moltes marques a allunyar-se de les receptes originals, comprometent tant el sabor com les propietats nutricionals de plats emblemàtics de la nostra gastronomia.

Aquest fenomen resulta especialment preocupant en el cas del gaspatxo, una sopa freda que tradicionalment s’elaborava amb ingredients frescos i de temporada. La versió industrial, amb la seua dependència de conservants i productes pasteuritzats, no només afecta al sabor sinó també els beneficis per a la salut associats a aquest plat, ric en vitamines, minerals i antioxidants quan es prepara adequadament.

Tanmateix, la creixent conscienciació dels consumidors és impulsant a algunes marques a apostar per la qualitat i l’autenticitat. L’èxit comercial d’opcions prèmium com Alvalle demostra que existeix un segment del mercat disposat a pagar més per productes que respectin la tradició i la qualitat dels ingredients.

Per què el gaspatxo s’ha convertit en un producte tan popular?

El gaspatxo ha transcendit el seu origen andalús per convertir-se en un dels plats més consumits a tot Espanya durant els mesos d’estiu. La seua popularitat es deu a una combinació de factors: és refrescant, nutrient, baix en calories i enormement versàtil. A més, la seua preparació tradicional no requereix cocció, la qual cosa el converteix en una opció ideal per als dies de calor intensa.

La versió comercial envasada va sorgir com a resposta a la demanda de solucions ràpides i còmodes per al consumidor modern. Tanmateix, l’anàlisi de l’OCU demostra que aquesta conveniència sovint ve acompanyada d’un sacrifici en termes de qualitat i autenticitat. Per als qui valoren aquests aspectes però no disposen de temps per elaborar gaspatxo casolà, les recomanacions de l’organització ofereixen una guia valuosa.

De cara a l’estiu de 2025, els experts preveuen un augment en el consum de gaspatxo a causa de les altes temperatures pronosticades. En aquest context, la informació proporcionada per l’OCU cobra especial rellevància, ajudant els consumidors a prendre decisions informades que beneficiïn tant el seu paladar com la seua salut.