Burocràcia contra la tercera edat: una veïna de Lleida porta la seua mare de Barcelona a Tremp per poder tramitar la pensió de viudetat per falta de cites

Judit Díez és una veïna de Lleida que el setembre passat va perdre el seu pare. Un dol que s’ha vist marcat per l’excessiva burocràcia per aconseguir que la seua mare pugui comptar amb els recursos necessaris. Segons explica a SEGRE, el seu pare va morir amb 91 anys sense que pogués accedir a la valoració per a l’ajuda de la Dependència. La raó, assenyala, és que els seus pares vivien en un altre domicili al qual estaven empadronats. El procés es va anar allargant fins que finalment la va tornar a sol·licitar l’agost passat.

Dos mesos després de morir el seu pare, va rebre una carta en què li denegaven la valoració justament perquè el beneficiari havia mort. “El meu pare ha estat autònom, ha estat empresari, ha pagat tots els impostos haguts i per haver i no ha tingut accés a cap ajuda, només una cadira de rodes que no té ni 7 mesos”, lamenta la seua filla.

Una excessiva burocràcia que afronta, juntament amb el seu germà, per poder gestionar que la seua mare tingui la pensió de viudetat i també se li faci la valoració de Dependència. “Ella té 85 anys, potser encara tenim temps”, assegura amb pesar. De fet, la seua mare resideix en un municipi de Barcelona i han hagut de desplaçar-se fins a Tremp per poder tramitar la pensió de viudetat. “Imagina’t una persona que estigui sola, que no tingui qui l’acompanyi, com pot gestionar tot això? És impossible”, remarca.

Una pensió, segons la família, que veurà reduïda, ja que no podrà compatibilitzar amb la prestació que cobrava pels seus anys treballats. “Ha criat quatre fills, ha treballat fora i dins de casa i, malgrat això, no ho cobrarà tot. És injust”, lamenta.

“Està sent una tortura”

A més denuncia que el banc els ha congelat els comptes en els quals figurava el matrimoni, malgrat que, constaten, no poden fer-ho. “Això que estan fent és il·legal, però la meua mare no pot accedir als seus diners i l’hi hem de pagar tot”, lamenta. “Hi ha una vulnerabilitat cap a la gent gran, sobretot si són dones, i una deixadesa. Ningú els ajuda a tramitar res”, remarca.

A més, a tot això afegeix que “està sent una tortura” canviar tot el que estava en nom del seu pare, com les factures de serveis tan bàsics com l’aigua, la llum o el telèfon.

Més de 4.600 lleidatans esperaven el maig passat

Un total de 4.623 lleidatans estaven a l’espera del sistema de Dependència el mes de maig, segons les últimes dades publicades pel departament de Drets Socials i Inclusió.

D’aquests, els 1.469 ja tenien la valoració de grau i esperaven el PIA, el programa individual d’atenció que estableix els serveis i/o la prestació econòmica. En aquests casos, el temps mitjà de resolució a Lleida és de 75 dies. A aquests s’han d’afegir els lleidatans que esperen ser avaluats per saber si poden accedir al sistema. A finals de maig, hi havia 3.154 valoracions pendents per part dels serveis de valoració de la dependència (Sevad). Als de Lleida tenien pendents 2.641 expedients, als de l’Alt Pirineu, 507, i a Aran, 6. Sumant el temps mitjà d’espera per al PIA i el de la valoració, al pla aquest termini supera els 6,5 mesos, al Pirineu se situa per sobre dels 8 mesos, i a Aran l’espera és de més de 3 mesos.