CONTRACULTURA
La resurrecció lleidatana del punk
El moviment contracultural ressorgeix al medi rural de Ponent després d’arrelar amb força fa 30 anys al triangle Balaguer-Tàrrega-Ponts. “Hi ha molta gent tocant, però falten espais, i torna l’autogestió”, diu l’antropòloga i cantant Núria Morelló

Arkadi Rosell, ‘El Ruso’, durant una actuació de Droguerías Asociadas.
L’arrelament del punk a Lleida és rural. La joventut era rebel, i cal preguntar-se per què del 1995 al 2005 van començar a sortir a tots els pobles centenars de persones que es movien en aquest entorn”, planteja Ramon Bernaus, Ramon de Ponts, organitzador en el seu inici i la seua recuperació del Konzert de Ponts, que va migrar del riu a la Sala 1 d’Octubre al renàixer el 2022 després d’una aturada de nou anys.
En unes setmanes, el 23 d’abril, amb el 50è aniversari de la publicació de Ramones, el primer disc de la banda novaiorquesa, es commemora un moment fundacional del punk, una contracultura amb trets propis a Lleida. Va trigar a arribar: va germinar als 80, va explotar als 90 i va ressuscitar entrat el segle XXI. I va ser, i és, un fenomen eminentment rural, aliè a la seua mítica component urbana.
“A Lleida va pegar fort a començaments dels anys 80, amb personatges com El Ruso (Arkadi Rosell) com a pioners”, recorda Jaume Sanuy, promotor de concerts. Però no va arrelar. De fet, anota el periodista i músic Genís Casanovas, “la movida de Lleida va girar al voltant de dos bandes: Primavera Negra, liderada per Xavier Baró, i Droguerías Asociadas”, amb Josep Maria Roma en la creació i El Ruso com a imatge central. Ni una ni l’altra no eren punks. “A Lleida en aquells anys hi havia una escena molt activa entorn del revival mod, però no recordo concerts de l’escena punk a la ciutat”, corrobora el crític musical Javier de Castro.
L’epicentre de la moguda punk va emergir a Balaguer, en el musical amb les Nits de Rock, que congregaven milers d’espectadors (una mica esvalotats en edicions com la del 1991), i en el cultural, o més aviat contracultural, amb el primer CSO (Centre Social Okupat) de Lleida en un antic magatzem de Renfe. La Via, es deia, i al seu recer des del 1996 van nàixer propostes com l’ateneu llibertari Salvador Seguí.
“Hi havia col·lectius autogestionats, com la Unió Cervecera, i alguna ràdio pirata. Eren anys d’efervescència de l’Okupació, i de La Via en va sortir un espai cultural molt crític i antifeixista que va unir dos generacions i va ampliar la base” del punk, recorda Núria Morelló, antropòloga i cantant de Maria y sus Kogollos, que ara es troba en plena gira de 30è aniversari.
“El punk va ser una manera de canalitzar la ràbia juvenil, va ser una explosió contracultural que va aportar crítica social, desafiament i autogestió. Estàvem còmodes contra el sistema, i construíem espais que creixien des de la base i ara costa trobar. Falten aquests espais per a la gent jove”, afegeix.
Juntament amb Balaguer, els altres dos nuclis principals del punk a Lleida van ser Ponts, on aquest any es compleixen tres dècades dels primers Konzert (l’edició del directe que Naste Borraste va gravar el 2025 serà una de les commemoracions), i Tàrrega, encara que hi havia activitat en molts més municipis, com Linyola, Vinaixa i Torà, on la pròxima festa major tornarà el punk. “Torà va ser el primer lloc on La Polla Récords va tocar fora d’Euskadi”, recorda Ramon de Ponts.
L’expansió del punk en la Lleida rural va tenir un paradoxal vector en les festes de quintos, les vinculades als sortejos de la mili, que concentraven més partidaris de la insubmissió i l’objecció de consciència que del servei militar. “Era xocant; al final les festes de quintos es van convertir en antimilitaristes: es va anar subvertint l’espai”, anota Morelló. “El circuit dels quintos vertebrava l’escena, sobretot als pobles. Era l’excusa per portar bandes que difícilment anaven a festes majors a tocar”, assenyala Casanovas. Ull al nivell: podien tocar els Toy Dolls a La Fuliola.
El vessant musical del punk, el més potent a Lleida i la Franja amb més de cinquanta bandes, afronta el mateix problema que la resta de mogudes: amb prou feines hi ha sales per tocar i els grups no entren en el circuit festivaler.
“Falten espais per a la gent jove, però això ho han d’anar muntant ells. Hi ha molta creativitat, el punk està molt viu”, explica Morelló. “Hi ha molts grups, ben preparats i amb bons equips. Les eines són molt millors ara, però és molt difícil tocar. Els pobles s’estan convertint en una alternativa”, explica Casanovas, que anota que “hi ha una tornada al fes-ho tu mateix”, al Do it Yourself de finals dels 70. “Sembla que tornem a aquesta sintonia –afegeix– i la gent s’ho torna a muntar. L’objectiu no és guanyar diners: hi ha molta gent amb ganes de fer moltes coses.”