Professors adverteixen de canvis en atenció i pensament de l’alumnat per ús de pantalles: "imposen ritmes accelerats i multitasca que afecten a la concentració"
Un estudi de la UOC analitza l’impacte de plataformes digitals en secundària i revela percepció crítica docent sobre digitalització

Compare Fibre / Unsplash
El professorat d’educació secundària observa transformacions profundes en l’atenció, el pensament i l’autonomia de l’alumnat derivades de l’ús intensiu de plataformes digitals. Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) recull el testimoni de 30 docents catalans que alerten sobre fragmentació del coneixement, lectura superficial i delegació cognitiva cap a la intel·ligència artificial. La investigació situa l’experiència del professorat en el centre del debat sobre la digitalització educativa, davant discursos predominantment tecnooptimistes.
Durant el curs 2022-2023, el 92% dels centres públics d’educació secundària a Espanya disposava d’entorns virtuals d’aprenentatge, segons dades del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. La digitalització accelerada ha reconfigurat les maneres d’aprendre sense que s’hagin avaluat prou els seus efectes reals. L’estudi, publicat en obert sota el títol Aprendre amb pantalles? Veus del professorat davant dels efectes de la plataformització en l’educació secundària, sorgeix de la necessitat d’analitzar críticament aquesta transformació en una etapa crucial del desenvolupament estudiantil.
"La motivació principal per realitzar aquest estudi va ser repensar críticament què significa avui aprendre amb pantalles en l’educació secundària", explica Raúl Navarro, coautor de l’article i investigador del Laboratori d’Educació Social (LES). "Observem que la digitalització s’ha implantat de forma accelerada, impulsada per polítiques institucionals i per la pressió del sector tecnològic, però sense atendre prou els seus efectes reals en l’aprenentatge".
Fragmentació del coneixement i lectura superficial
La investigació, realitzada per Jordi Solé i Raúl Navarro juntament amb la professora Marta Venceslao Pueyo de la Universitat de Barcelona, identifica conseqüències directes de l’aprenentatge mitjançant plataformes digitals. Segons el professorat entrevistat, aquestes eines afavoreixen dinàmiques de lectura superficial i fragmentada, dificulten la comprensió en profunditat i trenquen la continuïtat didàctica mitjançant tasques breus i desconnectades entre si. Les plataformes imposen ritmes accelerats i lògiques de multitasca que afecten negativament a la concentració.
L’ús d’intel·ligència artificial generativa facilita la delegació cognitiva i redueix la implicació personal de l’alumnat en processos bàsics com l’escriptura, la síntesi o l’argumentació. Com a conseqüència, s’observa una pèrdua de profunditat en els aprenentatges, un empobriment del llenguatge escrit i una disminució de l’autonomia intel·lectual. "També es qüestiona el valor formatiu de moltes tasques escolars tradicionals i del model d’avaluació vigent", afegeix Navarro.
Alteració de les condicions sociocognitives de l’alumnat
Els resultats associen la plataformització digital amb l’alteració de condicions sociocognitives, la modificació dels temps propis de l’aprenentatge i el desplaçament de l’esforç cap a tecnologies automatitzades. S’observa una creixent saturació i fatiga digital, així com transformacions en la subjectivitat de l’alumnat, cada vegada més condicionada per lògiques d’immediatesa i gratificació ràpida. "Tot això ens porta a subratllar la urgència de repensar el sentit de l’aprenentatge en un context marcat per l’automatització i l’economia de l’atenció", recalca l’investigador de la UOC.
Les plataformes digitals no funcionen com a eines neutres: reorganitzen els temps escolars, les pràctiques pedagògiques i les pròpies formes d’aprendre. D’allà la necessitat d’avaluar el seu impacte mitjançant entrevistes al professorat, els qui observen de primera mà com aquestes tecnologies influeixen en l’atenció, l’esforç, l’avaluació i el vincle pedagògic.
Posició majoritàriament crítica del professorat
L’estudi revela que la posició del professorat entrevistat és majoritàriament crítica, encara que no homogènia. Predominen les preocupacions per la fragmentació de l’aprenentatge, l’acceleració dels ritmes escolars i la delegació cognitiva associada a l’ús de la intel·ligència artificial. Tanmateix, també emergeixen veus ambivalents que reconeixen el potencial pedagògic de les tecnologies quan el seu ús és selectiu, regulat i mediat críticament. En molts casos, el professorat reivindica la seua autonomia professional per decidir quan i com utilitzar aquests recursos.
"Davant discursos normatius o tecnocràtics que tendeixen a idealitzar la innovació, les veus docents permeten visibilitzar les conseqüències pedagògiques, cognitives i simbòliques que aquestes transformacions generen a la pràctica quotidiana", assenyala Navarro. "La veu del professorat ha estat tradicionalment marginada en aquests processos de disseny, i el nostre objectiu és contribuir al debat públic aportant evidències empíriques sobre els efectes de la digitalització que solen quedar fora de les agendes polítiques".
Noves línies d’investigació sobre educació digital
L’article s’emmarca en el projecte d’investigació "Imaginaris sociotècnics en educació: xarxes polítiques de governança i sobirania digital" (Soci TechED), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Els investigadors Navarro i Solé plantegen aprofundir en la relació entre plataformes digitals, intel·ligència artificial i subjectivitat educativa, així com analitzar quin tipus d’estudiants produeix l’escola digital, quins discursos es disputen el domini del camp educatiu i quin és el valor de l’ensenyament i l’aprenentatge en la societat actual.