SEGRE

Parles realment amb ella? El negoci ocult de les agències i la maquinària de vendes darrere d'OnlyFans

De néixer com un espai per compartir talent a ser dominat per la pornografia, OnlyFans s’ha convertit en una plataforma que genera milers de milions. Una radiografia del fenomen amb presència lleidatana.

“Em van pagar fins a 450€ per una foto”: El testimoni d’una lleidatana que va sortir d’OnlyFans

Alex Box, mànager d'OnlyFans: “Com més genera ella, més guanyem nosaltres”

A OnlyFans no res és com sembla. O si.

A OnlyFans no res és com sembla. O si.

Joan Teixidó
Lleida

Creat:

Actualitzat:

Esteu navegant per la xarxa social Instagram i aneu passant continguts per l’scroll infinit. De sobte, sobretot si sou del gènere masculí, us apareix una noia que sembla que tingui alguna cosa a ensenyar. Insinua erotisme, un escot prominent, però no acaba de mostrar res (si ho fes, Instagram ho eliminaria). Sembla suggerent.

Us pica la curiositat, entreu al perfil de la noia i al primer missatge us deriva automàticament a una llista d’enllaços. Un d’aquests enllaços parla d’una “pàgina blava” amb la icona d’una flama. Hi entreu. Enhorabona: ja sou a OnlyFans. Però no patiu, no heu comès cap delicte.

Què és OnlyFans i quin era el seu objectiu original?

OnlyFans és una plataforma que va néixer amb l’objectiu d’apropar els creadors de contingut al seu públic. Estava oberta a qualsevol temàtica i havia de permetre als creadors monetitzar el seu treball (per exemple, un pintor d’aquarel·la que ensenyés els seguidors a pintar).

El seu format de mur de pagament (paywall) permet accedir als continguts exclusius només a qui paga. És un model lloable: menys publicitat i més contingut original i curat. Un model que imitava el d’una altra plataforma reconeguda, Patreon. OnlyFans va néixer per lluitar contra la seva hegemonia, però inicialment les coses no van funcionar.

El canvi de model: De plataforma creativa a la pornografia de pagament

L’OnlyFans genèric per a tots els sectors (escultura, ganxet, gimnàstica...) no va funcionar fins que l’any 2018 va arribar un magnat de la pornografia, Leo Radvinsky, amo de MyFreeCams, i va adquirir el 75% de la companyia. Poc després, i enfortit per un confinament global que ho va traslladar tot a l’esfera privada, OnlyFans va esclatar amb els continguts per a adults de pagament i es va convertir en un fenomen mundial. 

Avui la plataforma voreja els 400 milions d’usuaris que paguen pel contingut de 4,6 milions de creadors, i que generen un volum de negoci de 7.200 milions de dòlars. I sí, pràcticament tot el que hi trobem és pornografia.

Un model de negoci propi: Com genera diners?

Qui hauria dit que, a la segona dècada de segle XXI, alguns usuaris voldríem pagar per continguts i plataformes? Doncs eines com OnlyFans o Patreon ho aconsegueixen. El seu model es basa a eliminar la publicitat i fer que l’usuari només rebi allò pel qual paga. Un model de negoci purament transaccional. El peatge per als creadors és una comissió d’un 20% que han de pagar a OnlyFans pels serveis i el manteniment.

A OnlyFans res és el que sembla. O si.

A OnlyFans res és el que sembla. O si.

Quant costa subscriure's a un perfil d'OnlyFans?

La subscripció mensual a OnlyFans sol oscil·lar entre els 5 i els 25 euros. Però això només és l’aparador, o la porta d'entrada. Aquesta quantitat permet accedir als continguts que publica un creador. 

Hi ha més pagaments? Sí. Un cop s’hi ha accedit els usuaris poden pagar pel Pay-Per-View (PPV): missatges privats entre el creador i el client amb fotos o vídeos que s’han de desbloquejar prèvia transferència (entre 5 i 50 euros més), i cal sumar-hi les propines. Per fer-nos una idea dels percentatges, en l’alta jerarquia d’OnlyFans les quotes mensuals amb prou feines representen el 30% del sou d’un creador; la resta prové de la monetització directa, personalitzada i privada.

Radiografia social: Qui consumeix i qui crea contingut a OnlyFans?

Fins ara he parlat de creadors de continguts, però a partir d’ara caldria fer-ho en femení, i és que un 80% de les creadores són dones, majoritàriament joves, d’entre 18 i 30 anys. Al contrari, el públic consumidor d’aquesta plataforma és generalment masculí, fins a un 90%. Aquests percentatges no coincideixen perquè també hi ha homes que són creadors de continguts, dirigits a públic homosexual.

Es guanyen molts diners a OnlyFans? Mitja i realitats de la plataforma

Qui es mogui per xarxes deu haver llegit que a OnlyFans s'hi guanyen molts diners i ràpidament. No és ben bé així. De fet, diverses fonts especialitzades apunten a tres grans grups de creadores: El perfil Elit, que és un 1% del total de creadores, que té ingressos massius i que solen ser models i actrius professionals; el perfil mitjà, que ocupa el 20% de creadores de la plataforma, dones que treuen un rendiment d’entre 300 i 1.000 euros al mes; i finalment hi ha una base, que representa el 80% restant, que és la majoria invisible i invisibilitzada, que són creadores que guanyen menys de 100 euros al mes i que tenen una alta taxa d’abandonament.

Abandonen. Però quan ho fan potser el mal ja està fet.

L'empremta digital i els riscos d'abandonar la plataforma

I és que ser a OnlyFans té un condicionant important. Fins ara les actrius de pornografia eren unes poques, i ara pot ser la veïna del tercer. Si ho intenta i li surt bé, s’hi pot guanyar la vida, però si no li surt bé i ho deixa, en pot sortir esquitxada de per vida. Més encara si els seus continguts s’han difós fora dels canals oficials d’OnlyFans. Per això, tal com explica la testimoni de Lleida que podreu llegir en aquest reportatge, moltes creadores solen taparse la cara, utilitzar màscares i pseudònims i realitzar gravacions en espais neutres i irreconeixibles.

Així doncs, i tornant als diners, cal desmuntar el tòpic que les creadores es fan riques a OnlyFans, com se sol explicar en vídeos anunci sense filtre a les xarxes socials fets, sense cap mena de dubte, per atreure futures dones al món de la pornografia en línia. Un cop s’és a dins, potser no és tan bonic.

El debat ètic i legal: És pornografia o "economia de la intimitat"?

La immensa majoria del contingut que genera diners a OnlyFans és pornografia i erotisme explícit, tot i que des del punt de vista tècnic i legal la plataforma es defineixi com un “intermediari tecnològic de subscripció”. El debat entre especialistes no gira tant al voltant de si les fotos o els vídeos són pornografia, sinó de quin tipus de negoci representa, com afecta la salut mental dels i les joves i quina diferència hi ha entre la pornografia tradicional i la nova “economia de la intimitat”.

D’una banda, pel sector del feminisme liberal i sex-positive, OnlyFans representa una eina de sobirania i agència econòmica on la creadora pren el control del seu cos, fixa els seus propis límits i monetitza la seva imatge des de la seguretat de la seva llar, sense la violència ni els intermediaris físics de la indústria pornogràfica tradicional. En canvi, des del corrent abolicionista i crític amb la precarització digital, moltes teòriques ho defineixen precisament com una “uberització de la prostitució”. Consideren que és una versió 2.0 del treball sexual on, sota un discurs neoliberal de suposat empoderament, la plataforma s’aprofita de la necessitat econòmica de les joves per convertir-les en un bé de consum analitzat per algoritmes.

Homes contra dones?

Mentre moltes dones ho viuen en una constant tensió moral, movent-se en una balança amb ítems com la necessitat d’ingressos, la hipersexualització i la por a l’empremta digital, els homes —que en són els consumidors— solen veure-ho sense aquesta càrrega de culpa. Per al consumidor sol ser un entreteniment lícit i personalitzat, i percebut amb “ètica” perquè paguen directament a la noia, i no a intermediaris.

Què trobem realment quan entrem a OnlyFans?

Entrem a OnlyFans —sense que saltin totes les alertes als sistemes informàtics de la redacció de SEGRE—. Si entrem a la pàgina principal d’OnlyFans ens semblarà que no es tracta de res pornogràfic. Però és un miratge. Aquesta percepció dura pocs segons. Què hi veiem? 

Hi apareix una jove que sembla que el seu contingut estigui vinculat a la música, però a dins del seu perfil apareix amb roba interior. Hi apareix una jove que fa snowboard a les dunes d’Aràbia, però a dins del seu perfil apareix tapant-se els pits nus. Hi apareix una jove que sembla que busqui or per la selva, però a dins del seu perfil hi apareix despullada, sense subterfugis. Hi apareix una jove que sembla que sigui veterinària, però a dins del seu perfil no hi surt cap altre animal que ella. I sí, amb poca roba. Una jove que viatja per l’espai, una que ensenya a jugar a vòlei, una parella que fa unboxings de coses (obrir paquets), una jove que prova cotxes... 

Tothom que sembla una cosa acaba, literalment, insinuant que si fem el pas de subscriure’ns no hi trobarem res més que pit i cuixa.

De tant en tant hi apareix gent que, efectivament, no semblen del sector. Per exemple, un trio d’homes que fan humor. Són una espècie de resistència tant minoritària que no tenen pràcticament ni seguidors.

Likes i ofertes irrebutjables

La cosa no s’explica només amb el contingut, sinó també amb els subscriptors i el que poden generar. El trio d’homes que —només— fa humor tenen quatre likes i quatre subscriptors. La resta de creadores que he documentat més amunt sumen els subscriptors i els continguts en centenars de milers cada una. Fer humor genera menys facturació que la pornografia, per a sorpresa de ningú. 

Un cop a dins de cada perfil la majoria de creadores tenen ofertes actives. N’hi ha de llamineres, com les d’un mes de prova a preu molt reduït. O la subscripció de tres mesos amb el 35% de descompte, o un any sencer al 50%. Molt llaminer, sobretot si abans aquesta creadora ens ha seduït a través de xarxes socials. 

L’enginyeria social va que a Instagram s’apropin als futurs clients amb una relació calenta (mai millor dit), i acabem gastant-nos 90 euros per un any creient que tenim una novia virtual que compleix tots els nostres desitjos eròtics. Una persona amb carn i ossos que m’ha parlat a Instagram i ara fa el que li demano i només per a mi. Dramàticament ideal.

Què són els Chatters i com funcionen els equips de gestió?

Homes. Són els que consumeixen aquesta pornografia i els que solen estar darrere de les creadores. Els equips de mànagers s’encarreguen de crear a la creadora un equip de gestors de xat (chatters), que són els que llegeixen el que diuen els clients a les noies i respondre fent-se passar per la model a la qual representen. Entrar al joc. Cobreixen les 24 hores i tenen un manual detallat per mantenir el ritme narratiu amb tècniques de venda agressiva i manipulació emocional. El seu objectiu és que els consumidors paguin diners extra constantment. 

És, en els casos més prolífics, una cadena de muntatge comercial altament optimitzada. Recapitulant, si vostè creu que parla amb una creadora a OnlyFans enhorabona, segurament parla amb un senyor de l’Índia o del Pakistan.

I la feina de la creadora?

Això dels chatters funciona només quan la indústria roda. Si ho fa la veïna del tercer probablement no tingui tota aquesta estructura. Quan un perfil d’OnlyFans és actiu, productiu (top elit) i té un equip de treball, la creadora només s’ha d’encarregar de crear contingut, fotografies i vídeos i encàrrecs i fetitxes dels clients que paguen aquests extres. Llavors l’equip fa la resta de la feina. Publicar-ho i fer-se passar per ella.

Addenda Final: El futur d'OnlyFans i l'impacte de la Intel·ligència Artificial (IA)

La IA ho està canviant tot. De fet, ja hi ha diverses empreses —algunes de catalanes— que creen avatars que imiten noies joves, sempre perfectes, disponibles les 24 hores del dia i que parlen qualsevol llengua i dialecte del planeta. Com més hiperrealistes i intel·ligents siguin aquests continguts, més es menjaran la feina que avui fan els humans en aquest sector. I és que tant creadores, chatters i tot l’engranatge que hi ha darrere és fàcilment substituïbles per la IA. 

Venen temps estranys a OnlyFans? O qui sap si llavors valorarem, com en altres sectors, allò del contingut fets per humans o, en aquest cas, per humanes?

tracking