La borsa o la vida - Segre.com
Del que sembla i el que ésDel que sembla i el que és
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Octubre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31  

Cerca per conceptes

 bona   cara   Comèdia   decebedora   esporgadors   futur   greuges   Ho   l'exemple   Llibertat   mal   mentides   mi   Pensa   Predicar   salut   temps   Tisores   tites   vida 

Ultima modificació: 19:28segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Del que sembla i el que és

Pere Ayguadé

Empresari 

12

10

2012

La borsa o la vida

Molts caps de setmana viatjo a Cambrils per fruir, juntament amb molts altres ciutadans d'Espanya, d'una oferta turística que em dóna felicitat i gaudi. Abans hi anava per l'autopista fins a Montblanc i allí només em calia patir un tros de mala carretera fins a la costa. El dia que el Govern de l'Estat va decidir augmentar el cost d'aquest servei, vaig decidir que la millor manera de protestar era no utilitzar-la, fent bona aquella regla matemàtica del més per menys és menys. La meva simple lògica es basava en el fet que l'augment en el preu del tiquet, multiplicat per la disminució en el nombre d'usuaris, donaria com a resultat menys recaptació, ja que un sol usuari de menys s'emportava l'augment de molts. En el primer viatge per carretera em vaig adonar que la meva protesta no seria massivament aplaudida, ja que l'alternativa d'estalviar diners i protestar contra l'abús era jugar-se la vida. Una carretera maleïda on any rere any la perden moltes persones i d'altres hi deixen per sempre una part del seu benestar. Per a una bona colla de famílies, la Nacional 240 només és un malson al recordar-los per sempre que és allí on van perdre el que més estimaven. És veritat que l'elevat nombre d'accidents es deu a les infraccions de trànsit que s'hi produeixen, però no és menys inqüestionable que en molts accidents hi moren els infractors i també els innocents. És veritat que no he pogut fer ni un sol viatge sense apreciar infraccions d'avançaments irresponsables i suïcides en què es posen en perill la vida del que comet la infracció i, desgraciadament, de molts altres. També és cert que si aquesta carretera amb una intensíssima concentració de trànsit fos una autovia, com està previst des de fa massa anys, els morts que mai són culpables no hi serien o disminuirien. L'estat d'aquesta carretera nacional que comunica Tarragona amb Bilbao hauria de fer caure la cara de vergonya al Govern sencer, ja que suma el rècord d'incompliments i ajornaments en la seva conversió en autovia. Jo em sento com si se m'hagués presentat un lladre davant de casa i, pistola en mà, em digués: "La bossa (pagar a l'autopista) o la vida (al circular per una carretera d'Espanya)." Maleïts i homicides siguin els que no compleixen els seus compromisos.



tornar enrera

Darreres opinions