Flor de boix - Segre.com
Dia de RegDia de Reg
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Octubre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31  

Cerca per conceptes

 Carrer   ciutat   colors   Dones   força   l'amor   Lleida   Madrid   ni   pedra   pont   raó   Segre   Sexe   sol      temps   terra   vida   vista 

Ultima modificació: 19:28segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Dia de Reg

Vidal Vidal

Escriptor

04

03

2012

Flor de boix

Noranta anys de Jesús Pallarés, hostaler de Peramola i escriptor tardà que el 1992 ens va sobtar amb Fusta de boix, compendi de records personals i familiars encapçalat per la divisa d'aquella nissaga tan fer-renya com el paisatge de cingleres on s'ha arrelat: el boix es blega però no es trenca.

Un diumenge fred però assolellat ens apleguem a Can Boix una colla de parents i amics per celebrar-ho. A la missa cantada en la capella annexa a l'hotel, els convidats interpreten psalms litúrgics, els deliciosos goigs de la Mare de Déu de Castell-llebre i alguna cançó d'origen profà adient a la cerimònia, com el Cal que neixin flors a cada instant de Lluís Llach. Sí, això, flors com la del boix o buxus sempervirens, menuda i soferta, que creix en l'aspror de terrenys calcaris i resisteix totes les inclemències.

El dinar, no cal dir que a l'altura de les circumstàncies (el seu fill Joan és un dels millors cuiners del país), depara a l'hora del cafè una sorpresa molt simpàtica, en forma de grup de mariachis, donat que el senyor Pallarés és aficionat a corridos i rancheras, dels quals demostra saber quasi totes les lletres, a sobre amb bona veu. La veritat és que es feia una mica es- trany, si bé entranyable, veure aquells homes cenyits amb vestits negres molt ajustats i guarnits amb xarreteres de plata, i coberts amb barrets rodons tan grans com paraigües, tocant violins, guitarres, guitarrons i trompetes davall mateix del Roc de Rumbau, terra de pagesos més aviat orcs, d'espardenya i barretina o gorra musca, i entonant a ple pulmó "Ese lunar que tienes, cielito lindo, junto a la boca, no se lo des a nadie, cielito lindo, que a mí me toca". I tots els presents, repetint a cor "¡Ay, ay, ay, ay! Canta y no llores..."

Animat per la ingestió de bon menjar i aiguardents diversos -i això que no havia caigut a demanar tequila-, vaig gosar implorar als mexicans, que no venien de la plaza Garibaldi del Distrito Federal sinó de Port Aventura, si em podien fer el favor d'entonar La media vuelta, el meu bolero preferit. Malgrat no portar-lo en el repertori, van avenir-se, amables, a complaure'm. I mentre els escoltava, emocionat, veia pels finestrals com el dia declinava sobre la ribera d'Oliana: "Si encuentras un amor que te comprenda y sientas que te quiere más que a nadie, entonces yo daré la media vuelta y me iré con el sol, cuando muera la tarde."

El dinar va estar a l'altura de les circumstàncies. Joan Pallarés és un dels millors cuiners del país



tornar enrera

Darreres opinions