Color d’olor de llibre - Segre.com
Dia de RegDia de Reg
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Octubre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31  

Cerca per conceptes

 Carrer   ciutat   colors   Dones   força   l'amor   Lleida   Madrid   ni   pedra   pont   raó   Segre   Sexe   sol      temps   terra   vida   vista 

Ultima modificació: 19:28segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Dia de Reg

Vidal Vidal

Escriptor

28

04

2016

Color d’olor de llibre

Potser alguns joves lleidatans no sabran per què han batejat com La Impremta un nou local dels Porxos de Dalt que de fora estant no sembla tan gran com és per dintre i on es poden degustar des d’una amanida Cèsar a uns nyoqui a la sorrentina, passant per una pizza Diavolo o una hamburguesa amb pa d’espinacs. El motiu és que fins fa 23 anys aquelles parets que els decoradors han deixat repicades amb els maons i alguna arcada de pedra a la vista havien acollit la impremta i llibreria Guimet, rememorada aquests dies gràcies a una exposició que encara es pot veure fins a dissabte a la Biblioteca Pública i a l’aparició d’una biografia titulada Pau Guimet, el compromís amb la cultura, dins la col·lecció de Pagès que porta precisament el nom d’aquell home de lletres, en el doble sentit literari i tipogràfic. Guimet va jugar un paper decisiu en favor de la pervivència de la parla i la cultura pròpies del país, implicat en projectes periodístics ja abans de la guerra (fundador i redactor de les revistes Vida lleidatana i Camins), creant amb Joan Bergós la Biblioteca Lleidatana, que s’estrenaria amb un volum de Magí Morera, editor a través d’Arts Gràfiques Ilerda d’autors locals com Joan Duch, Agelet, Gili i Gaya, Colàs, Lladonosa o Wehrle, i llibreter de títols en català, en un principi de forma clandestina (d’això darrer també n’haurien de prendre nota els més joves, per contradir els falsificadors de la història que van negant que la llengua catalana hagi estat mai prohibida). La circumstància que el seu antic establiment d’impressió i venda de llibres sigui avui una cafeteria fa pensar, per la vinculació entre gastronomia i literatura, en un restaurant que Ernest Benach, expresident del Parlament, ha obert fa poc a Reus amb el curiós rètol de Color d’Olor de Poma, inspirat en el poema Cambra de la tardor del reusenc Gabriel Ferrater, en què dos amants passen la tarda al llit mentre veuen a través de les escletxes de la persiana (“trenta-set horitzons rectes i prims”) com va morint la llum del defora, que era de color de mel i es torna del referit “color d’olor de poma”. Una denominació exquisida per a una casa de menjars, sens dubte molt més adient que la que s’hauria pogut extreure d’aquells altres versos del mateix poeta que diuen: “Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu.”



tornar enrera

Darreres opinions