Terra i ànima - Segre.com
Dia de RegDia de Reg
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Octubre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31  

Cerca per conceptes

 Carrer   ciutat   colors   Dones   força   l'amor   Lleida   Madrid   ni   pedra   pont   raó   Segre   Sexe   sol      temps   terra   vida   vista 

Ultima modificació: 19:28segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Dia de Reg

Vidal Vidal

Escriptor

02

12

2012

Terra i ànima

La brega electoral d'una campanya centrada en la qüestió identitària haurà eclipsat una notícia sobre una altra mena d'identitat, d'escala menor, comarcal o -per ser més precisos- potser supracomarcal, segons com es miri. El passat 10 de novembre es reunien a Verdú una trentena de representants de setze entitats d'arreu de la Segarra històrica, que abastava no només l'actual comarca amb capital a Cervera, sinó també part de l'Urgell eixut (la vall del Corb), de l'Anoia (la calma de Calaf) i de la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt). Els reunits van subscriure un manifest públic pel "retrobament de la Segarra autèntica" i van constituir una nova associació en xarxa, Sikarra.

El tema recurrent dels límits imprecisos de la Segarra s'arrossega des de la divisió comarcal de Pau Vila. Ara no es tracta -crec jo, pansegarrista convençut, malgrat ser d'Arbeca, al vèrtex dels secans segarrencs amb les Garrigues i l'Urgell- de pretendre modificar el mapa oficial vigent, assumit per la població i els escolars, que prou feina se'ns gira a aquest país com per posar-nos a recompondre el trencaclosques territorial, però sí tal vegada de reivindicar una identitat comuna i establir o reforçar lligams entre els diversos àmbits d'aquest espai que podríem designar, sense por de caure en megalomanies, Gran Segarra, comprès entre Igualada i les Borges Blanques i entre Ponts i gairebé Montblanc, en el benentès que aquestes quatre viles en són les fites exteriors i no hi entren. Una nova vegueria? Tant de bo, però potser tampoc no cal, perquè la Segarra -ho tinc molt escrit, des de ja fa anys- no és només una determinada extensió de terra, sinó una unitat paisatgística i històrica, una essència, una adscripció de caràcter espiritual. Una ànima. Una ànima que correspon a un cos trossejat en cinc o sis demarcacions comarcals i repartit en tres províncies.

La nova iniciativa, tan romàntica, d'aquest retrobament segarreta, a banda de remenar la nostàlgia, pot tenir alguna concreció pràctica? I tant que sí, sobretot pel que fa a la cultura o el turisme, on, per cert, la ruta dels Castells del Sió ha estat guardonada aquesta setmana amb una distinció de la Generalitat (gràcies per la part que em toca, que puc presumir que no és petita, començant per la idea i el nom: de vegades em sento com aquell Cid Campeador que guanyava batalles després de mort).

El tema dels límits imprecisos de la Segarra s'arrossega des de la divisió comarcal de Pau Vila



tornar enrera

Darreres opinions