Aran, er unic territòri der Estat qu’autorize era caça de marmòtes

Era Val d’Aran ei er unic territòri der Estat qu’autorize era caça de marmòtes. Se tracte d’ua mesura inusuau que cerque un equilibri entre activitats umanes coma era agricultura e er esquí e era conservacion dera biodiversitat. Eth Conselh Generau l’a adoptat en marc des sues competéncies en matèria cinegetica.

Era marmòta, introdusida en sègle passat ena vessant francesa deth Pirenèu per caçaires, s’a estenut des d’alavetz enquia Catalonha. Mentre qu’en França ei considerada ua espècia cinegetica, en Catalonha non n’ei. Totun, Aran dicte era sua pròpria regulacion annau de caça. En era autorize era captura de marmòtes, damb un maximom de dus ath dia per caçaire. Ena rèsta deth territòri catalan, era Generalitat non includís aguesta espècia en sòn orde annau de vedes e non cònste que jamés ac age hèt.

Era legislacion estatau includís era marmòta coma espècia cinegetica ena Lei de Caça de 1970, amassa damb d’autes bèsties aué dia protegides coma er os o era lueira. Totun, a diferéncia d’aguesti darrèrs, era marmòta non figure en Listat d’Espècies Silvestres en Regim de Proteccion Especiau ne en Catalòg Espanhòl d’Espècies Menaçades. Òc qu’ei includida coma espècia d’interés comunitari ena Lei 42/2007 de Patrimòni Naturau e dera Biodiversitat, a despiet qu’ei sonque enes zònes designades expressaments, quauquarren que non afècta a Aran. Eth ministèri d’Agricultura afirmèc non auer constància de que se cacen marmòtes en cap de comunitat autonòma, mès rebrembe qu’era normativa contèmple excepcions, coma era extraccion d’exemplar per contròl de damatges ara agricultura. Aguesta possibilitat qu’admet era lei, somada ara singularitat competenciau dera Val, convertissen a Aran en un cas unic. Pera sua part, eth Conselh Generau justifique era autorizacion de caçar marmòtes pes perjudicis qu’atribuís ad aguesta espècia. Ivan Afonso, responsable de Miei Ambient dera administracion aranesa, assegure que “s’a comprovat qu’era marmòta non sonque cause damatge ara agricultura, mès tanben prede nins d’espècies protegides coma era perditz nivau”. Donc encara qu’era marmòta ei principaument ervibòra, dempús dera ivernacion era sua dieta s’amplifique e pòt includir amfibis o ueus d’aus que hèn nins en solèr. Afonso rebrembe qu’en Pirenèu francés era caça s’impulsèc “tà protegir espècies en risc e nosati ac auem decretat ena madeisha linha”. Atau, s’a demostrat qu’era preséncia abondiua de marmòtes favorís era proliferacion de d’autes espècies coma era agla reiau, que s’alimente d’espècies fragiles de nauta montanha coma eth paom, en perilh d’extincion.

Fin finau, eth responsable de Miei Ambient argumente tanben un impacte en entorn deth rosegador qu’a viatges va mès enlà dera fauna. En hèr es galeries subterranèes, es marmòtes afècten tuèus vinculadi a canons de nhèu e conduccions d’aigua soterrades en zònes de nauta montanha, en tot somar atau motius a favor qu’eth territòri mantengue dubèrta era sua singulara veda.