x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Caigut del niu

  • Josep Vallverdú
Actualizada 05/08/2020 a las 11:49

Com cada matí la Carme va sortir a la terrassa a arruixar els seus testos, per tal que estiguessin frescos tot el dia. Amb la regadora a la mà arribà al gran gerani i es va adonar que les fulles es bellugaven. Va mirar entorn seu i, que estrany, no feia gota de vent. Si no feia vent, per què es bellugaven les fulles de la mata de gerani? Què les feia moure?

No podia ser cap persona: dins un test només hi caben si de cas animalons, o insectes. Així, doncs, la Carme, que era molt prudent, en comptes de ficar la mà dins el fullam espès, ho va fer amb un bastonet. I de seguida que el bastonet entrà dins el fullam, va sortir-ne un “piu, piu”.

Si feia “piu, piu” no podia ser un insecte dels que piquen, seria un ocell. Un ocell petit.

Ja sense cap por la Carme va palpar entre les fulles i va treure de dins el puny un pardalet xic, xic, poc més gran que una nou. Tenia totes les plomes, però de segur que encara no sabria volar.

–No em facis mal –va suplicar l’ocell–. Del niu de la teulada he caigut i com que tinc un vol encara curt m’he amagat dins la mata. M’hi he refugiat perquè he vist un gat al terrat veí.

–No tinguis por –respongué la dona–. Jo ja sé que si un ocell cau del niu quan encara no vola corre molt de perill. Veiam, ensenya’m què pots fer amb les ales.

El deixà que provés de volar però el pardalet només movia les ales uns segons i queia a terra.

–Ja veig que encara no tens força a les ales per anar pels aires. Saps què farem? T’entraré a casa, tinc una gàbia, et donaré menjar, creixeràs uns dies més, i després ja et podré aviar.

–Què vol dir aviar?

–Vol dir deixar en llibertat. Veuràs quan serà més gran, quines volades faràs.

Tal dit, tal fet. El pardal s’instal·là dins la gàbia del menjador, la Carme li donava menjar i aigua cada dia i el pardal movia les ales i agafava força. I és clar que n’agafava, si la dona li portava granes, pa, enciam i raïm.

Al cap d’una setmana es veia gras i valent. Aleshores, la Carme li obrí la portella de la gàbia i deixà que volés per la cambra. Quin esvalot! El pardal, que ja tenia força, feia tombs i més tombs, i va estar a punt de topar amb els gots del prestatge o fer caure algun objecte.

–Ha arribat l’hora, amic meu –va cridar la Carme, obrint de bat a bat la porta que menava a la terrassa. Després d’un parell més de passades per dins del menjador, el pardal va sortir furient per aquella porta i feia tombs volant per la terrassa, fins que la Carme sortí i cridà:

–Apa, fora, fora! T’avio. Saps què vol dir, aviar?

–Sí! Vol dir que sóc lliure! I el pardal va desaparèixer cel amunt. Dos dies després, la Carme era a la terrassa llegint i va sentir un revolt d’ales prop seu. El pardal s’havia posat sobre la barana.

–Hola –féu la Carme–. Ja em pensava que mai no em donaries les gràcies.

El pardal contestà:

–Gràcies, sí, gràcies. Però jo també venia perquè em donessis menjar. A fora costa de trobar-ne, haig d’estar sempre mirant on hi ha un gra, un trosset de fruita...

–Ah, amic pardal. Tu tens ales i pots anar a trobar menjar a molts de llocs. Què et pensaves, que la teca te l’han de donar sempre? Espavila’t, tu que ets tan llest!

El pardal, en veure que no hi havia res a fer, va engegar un parell de piu pius i es va perdre en un vol llarg, llarg, fins que la Carme deixà de veure’l. No el va veure mai més. Però estava contenta.

Cadascú al seu lloc: els ocells a l’aire, les persones a terra. No us fa pena veure els ocells engabiats?

Que us agradaria viure sempre entre reixes?

Comenta el contenido

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre