La cabra Felícia

Tres vegades l’any, l’home de la cabra passava pel poble un dia de festa. Ell portava un barret d’ales amples i carrejava un tamboret de llargues potes. També portava un pandero rodó. Es posava a la plaça, repicava el pandero i després alçava la veu:

“Homes, dones i mainada,
escolteu la gran notícia,
a la vila és arribada
la cabra Felícia,
que és una delícia.”

I és que l’home feia l’espectacle amb la cabra que l’acompanyava i, si una cabra no era novetat en un poble de pagès, era ben diferent veure’n una que era artista.

L’home tenia la cabra al davant seu i engegava una cançó. Quan la cabra sentia els primers compassos corria a posar-se darrere l’home. La gent reia perquè semblava que a la Felícia no li agradava la cançó. Acabada la primera i començada la segona, la cabra, d’un bot, s’enfilava al tamboret i arrencava més rialles al públic.

L’home es girava, veia la cabra dalt del tamboret i picava el pandero una sola vegada, ben fort. Llavors, solemnement, a poc a poc, la cabra s’agenollava i semblava impossible que totes quatre potes, dues de genolls, cabessin en el plat rodó del seient del tamboret.

Després l’home es treia el barret i deia:

–La cabra Felícia ha saludat el respectable públic! Només demana un aplaudiment i la voluntat.

I deixant la cabra enfilada, ara de quatre potes al tamboret, l’home amb el barret a la mà anava passant pel davant de la gent, que li tiraven algun cèntim. Hi havia dones que al barret hi posaven pa o bé un tros de formatge.

Van passar els anys i tot d’una els governs de molts països van prohibir que es fessin amb animals espectacles de carrer o al circ. No més cavalls airosos, no més elefants, lleons i tigres, no més gossets saltadors. No més cabra Felícia. Els Mossos d’Esquadra van aturar home i cabra i els van portar al sergent. El sergent va dir:

–Què és això? Que potser aquest home ha robat la cabra?

–No, feia un espectacle.

–Com? –va cridar el Sergent tot picant fort amb la mà a la taula. La cabra, en sentir un cop com de pandero, va saltar sobre la taula del despatx i es va agenollar.

–Fora d’aquí! –ordenà el Sergent. Porteu la cabra als Agents Forestals.

L’home de la cabra, plorant, va dir adéu a la cabreta.

A la cabra Felícia, la van portar als Agents Forestals, que s’ocupen dels boscos, i ells la van deixar en llibertat. La cabra, com que sempre havia menjat herba dels camins i de les cunetes, vivia feliç fent honor al seu nom: Felícia. Un dia, els Agents Forestals estaven mirant amb els binocles si veien el fum d’algun incendi. El que van veure fou la Felícia dalt d’una roca, quieta. Tot d’una se sentí un tro de tempesta.

Què us sembla que va fer la Felícia? Doncs, es va agenollar!