x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

El capità

  • Josep Vallverdú
Actualizada 31/08/2020 a las 16:46
El capità

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© El capità

Júia Latorre Barcala

Feia anys que el Cadell era fora del poble. La família no en tenia notícies, mai va arribar cap carta i els veïns suposaven que...

–Es devia embarcar i deu estar navegant de mariner.

–Per les Amèriques.

–O més lluny.

–O potser no es va fer mariner. Ell no sabia nedar.

–Doncs deu fer de pagès a la França.

–O de minaire a Rússia.

La Roseta, una veïna de la família, pensava altres coses del Cadell. Com que era un noi que li agradava, volia imaginar que havia fet sort, que era propietari de molta terra, on fos que es trobés. Tant de bo tornés un dia i es fixés en ella.

Van passar deu anys i ara ja ningú no parlava del Cadell. I quan no penses en algú te’l trobes.

–Ei! –va cridar l’Alfons Tous, que solia viatjar molt, perquè era firaire–. No diríeu qui vaig veure fa una setmana?

–Qui?

–El Cadell.

–Fuig, home, fuig!

–Que sí, el vaig veure als molls del port de Palma, a Mallorca.

–El vas veure de prop?

–Home... jo era a terra, ell era a bord d’una fragata amb els seus tres pals.

–Què hi feia? Fregava la coberta?

–Amb un bon barret al cap, repenjat a proa, es mirava la costa com si tota la Terra fos seva. Era el capità de la fragata, i els mariners es treien la gorra quan passaven pel seu davant.

L’alcalde del poble va rebre una carta del Cadell dient que el visitaria. I va fer fer un pregó. El Cadell, tot elegant dalt d’una carrossa de quatre cavalls, va baixar a la plaça del poble.

–Doncs, com ha anat això, Cadell? –li demanaven els veïns–. Ets tot un senyor!

–A la vida la sort ho és tot, ja us ben dic jo. Jo vaig fer-me mariner en una fragata. Vaig conèixer la costa africana, les Canàries, les Açores i finalmentCuba. Allí vaig canviar de nau, i vaig ser-ne el contramestre. Ja era el cap de tota la marineria. Vaig aprendre també de capejar tempestes, de llegir les cartes i de pilotar. Quan el timoner es posà malalt jo vaig pilotar la nau, amb tempesta o sense. A la fi, el capità del vaixell, que ja era un home vell, va decidir que el capitanegés jo, que ell es volia retirar. Llavors vaig buscar bones mercaderies i feia la costa nord-americana i el Golf de Mèxic comprant i venent. Transportant de tot. Una tarda, inesperadament, ens abordaren uns pirates. La meva marineria es va defensar amb coratge, vam tenir alguns ferits, però jo vaig saltar damunt el capitost dels pirates i el vaig arrossegar mentre un dels meus mariners el lligava.

–Fora del meu vaixell!, vaig cridar als pirates, que, en veure que tenia pres el seu capitost, van saltar altre cop a la seva nau i fugiren a tota vela.

El meu patró em posà la mà al pit.

–Demana’m el que vulguis, m’has salvat la vida i la nau.

–Francament, us diré que estic content que hàgim sortit bé de l’aventura. Us demano que en el testament em deixeu la fragata en propietat a mi.

Tothom al poble se sentia orgullós del Cadell. I sobretot la Roseta, que va poder casar-se amb l’home que admirava.

Ell, però, no va revelar mai que allò dels pirates s’ho havia inventat ell, no era veritat, però feia molt bonic.

Comenta el contenido

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre