«Els lleidatans i els mallorquins tenim moltes coses en comú»

He de confessar-li que sóc un gran admirador seu. Tanmateix, em resulta impossible definir el que fa. Em pot ajudar?

Això és perquè mai no m’ha interessat etiquetar la meua música. Encara que, si hagués de fer-ho, diria que el meu estil és la recerca de nous continguts.

Amb ‘Elektra’ ha posat fi a una trilogia d’àlbums amb la mitologia grega com a nexe d’unió. Què tenen en comú?

Tot. De fet jo els veig com un sol treball de més de 30 cançons, per això allò de la trilogia. Encara que sí que és veritat que Pegasus parla més de paisatges, Atlantis de societat i Elektra de personatges solitaris.

Les primeres cançons del disc estan protagonitzades per dones i una altra, ‘Per a totes ses mamàs’, és un homenatge a les mares. És un àlbum feminista?

Simplement tracto de ser equitatiu i no parlar només d’homes. Amb l’àlbum Lamparetes, d’Antònia Font, vaig voler fer un homenatge als homes i amb aquest ha estat el contrari.

Una altra de les cançons que em crida molt l’atenció és ‘Honey’

Ens està descrivint la seua vida?

En certa manera. Com diu la lletra, m’agrada passar desapercebut. A més, solc trobar coses singulars on no n’hi ha i quan compro un aparell nou el primer que faig és desmuntar-lo. M’encanta!

Això que li agrada passar desapercebut, és compatible amb ser Joan Miquel Oliver?

Sí, perquè m’agrada compartir el que faig a nivell artístic. A nivell personal, el que voldria és que ningú no em reconegués al carrer. El meu superpoder favorit és la invisibilitat.

Tinc la sensació que en ‘Elektra’ s’ha mostrat més atrevit que en anteriors discos respecte a nivell vocal. M’equivoco?

És simplement un pas més. Cada vegada s’arriba més amunt, per dir-ho així. Cantar és molt difícil i a això cal sumar-ho que els cantants viuen turmentats pels seus complexos.

Tecnologia espacial, alienígenes, naturalesa, mitologia, el Mediterrani... Com arriba a introduir tots aquests temes a les seues lletres?

Simplement escric el que m’agrada. Que al públic també? Doncs endavant. Què puc fer-hi si m’agraden les naus espacials? Això sí, ningú no em podrà dir mai que no he escrit sobre alguna cosa. No m’he deixat res.

I què em diu sobre el doble sentit? Moltes lletres seues sembla que el tinguin.

Les meues lletres diuen exactament el que diuen. El que passa és que el llenguatge poètic és el que té. Però puc assegurar-li que no hi ha cap missatge encriptat.

Quin és el tema d’‘Elektra’ amb el qual se sent més satisfet?

Hipotèrmia és la cançó de la qual més content estic. Tant a nivell musical com líric.

A l’àlbum ha inclòs una cançó homenatge a Ponent sota el títol ‘Me’n vaig a viure a Lleida’. Tanmateix, té una aura bastant trista. De què tracta realment?

Vaig escriure la cançó al matí següent de l’1-O després del que va passar. Va ser del pal: faig les maletes i marxo al Far West. Allà ningú no em molestarà.

La tocarà demà?

Per descomptat! Encara que he de confessar que no entra dins del repertori habitual. La guardàvem per a aquest concert.

Sé que ha estat moltes vegades a Lleida, tant amb Antònia Font com amb el seu projecte en solitari. Amb què es queda de Ponent?

Amb la seua gent. Sempre he cregut que vosaltres i nosaltres, els mallorquins, tenim moltes coses en comú. Som gent pràctica que no es complica la vida. A més, pel fet d’estar una mica allunyats de les grans metròpolis, hem desenvolupat un instint de supervivència que ens fa especials.

Com veu l’escena musical lleidatana? Segueix alguna banda?

He de confessar que m’encanten Renaldo & Clara. El nivell de les lletres és excel·lent. És més, crec que Gira-sols és un dels millors temes que s’han escrit mai en català. Espero que tinguin tot l’èxit del món.

Finalment, m’agradaria preguntar-li sobre la seua afició pels quimonos. En vestirà un a Lleida?

És una simple disfressa perquè la gent no confongui els protagonistes de les meues cançons amb la meua persona. Sobre si en portaré un demà al Cafè del Teatre, he d’investigar si existeixen quimonos d’estiu (riu).