Gemma Coloma i Ribera

Només potser la poesia, filla meua, pot intentar expressar d’alguna manera els nostres tristos sentiments. Després de dinou anys el nostre cor segueix trencat, com un mirall fet a mil bocins, i cadascun d’aquests és un record del teu curt i entranyable pas per la vida. Cada dia que passa pensem en tu, en la teua bondat, valentia i el teu somriure. Mirant els estels, n’hi ha un que brilla més que els altres i m’agrada imaginar que tu ets aquella estrella inabastable, que sé que perdurarà més que els records. Tard o d’hora tornarem a ser pols d’estrelles.