La fi del món

Per Almatret

és la fi del món, si més no del nostre. Situat al sud-est del Segrià, la carretera que porta des de Maials a aquest petit poble envoltat de cultius mediterranis i molins de vent, mor al mateix poble. Més enllà només hi ha els camins que porten als camps d’oliveres o ametllers i una pista que baixa fent ziga zaga fins al pantà de Riba-roja. El riu Ebre queda encaixonat en una vall profunda i silenciosa. Ara és el paradís dels pescadors esportius, ells mateixos hi van introduir espècies foranes com el silur, que els alemanys i txecs es deleixen per atrapar en les aigües tèrboles del pantà. Des del mateix poble surten diverses rutes que s’endinsen en la història, ja que els vessants d’Almatret que cauen fins a tocar de les aigües amaguen moltes històries en les seues entranyes. Als afores del poble trobem l’antic pou i el safareig, que seran punts de sortida o arribada segons decidim de fer les rutes per una banda o l’altra. La senyalització dels encreuaments, així com els nombrosos panells informatius al llarg dels diferents recorreguts, ens permetran fer-nos una idea de la vasta activitat minera i bèl·lica que es va viure en aquesta zona en temps passats. Durant la Guerra Civil el front es va establir al riu Ebre durant molts mesos, abans de l’assalt defintiu de les tropes feixistes sobre Catalunya. Almatret estava situdada a la banda republicana, i els soldats van construir nombroses trinxeres i nius de metralladores a les muntanyes. Alguns estan sent restaurats i es facilita l’accés al seu interior. Espais de memòria històrica que ens permeten fer-nos una idea del que suposava el manteniment d’un front de guerra en aquests paratges immensos. Els altres espais històrics que és inevitable visitar són les mines de lignit que van treballar fins als anys cinquanta, unes vetes que enllaçaven amb les de Mequinensa o la Granja d’Escarp, molt més productives que no pas aquestes. Conservades en un estat força precari, és gràcies als pantells informatius que ens podem situar per entendre com treballaven. El carbó s’extreia de les mines i es baixava fins al riu. De tota aquesta activitat extractiva en queden les boques, les instal·lacions en condicions de semiruïna i alguna maquinària pesant. Les vistes sobre el pantà des del mirador del cingle de la Pena és francament espectacular.