Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

ENTREVISTA

Arnau Farré: “Debutar al mundial i acabar entre els deu primers seria tot un èxit”

Actualizada 28/08/2017 a las 17:01
Arnau Farré: “Debutar al mundial i acabar entre els deu primers seria tot un èxit”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Arnau Farré: “Debutar al mundial i acabar entre els deu primers seria tot un èxit”

SEGRE
Amb 19 anys acaba de guanyar el campionat d’Europa absolut de trial masculí, un títol que només es pot aconseguir una vegada a la vida. S’hi va presentar, va fer les quatre curses i se’l va endur a la primera. De portes enfora no és una novetat, els catalans fa més de vint anys que dominen aquest esport i Arnau Farré s’entrena cada dia per convertir-se en el relleu natural d’una generació de guanyadors encapçalada per Toni Bou. De portes endins és una recompensa a l’esforç i la disciplina. Nascut a Vilanova de Segrià, Farré ha saltat definitivament a l’elit mundial.

El seu estat natural és sobre dues rodes. Quan tenia sis anys el seu pare li va comprar una moto de trial i amb dinou s’ha proclamat campió d’Europa. Xicot de poques paraules, Arnau Farré està decidit a treballar dur per arribar tan amunt com sigui possible.

Era la primera vegada que hi participava i va guanyar. Era l’únic objectiu?

Hi vam anar amb la idea que si teníem un bon dia podíem guanyar, que era factible. Són quatre carreres i has de ser molt regular perquè si baixes del podi algun dia o comets un error greu és molt complicat guanyar. A la primera cursa vaig quedar tercer, després vaig fer un segon podi i dos primers.

És un campionat que està en tots els palmaresos dels millors del món.

És un campionat que generalment corren pilots joves. Si el guanyes ja no hi pots tornar a competir.

Els millors pilots són catalans, una dinastia que ja va començar amb el mític Jordi Tarrés a principis dels noranta.

Avui en dia qui mana és Toni Bou, seguit per Adam Raga, Jeroni Fajardo i Albert Cabestany.

Tots passen dels trenta anys?

Diria que en tenen entre 32 i 37.

A quina edat es retiren normalment els corredors de trial?

Com els jugadors de futbol, és estrany que arribin als quaranta. Suposo que arriba un dia que baixa la motivació i el nivell i, aleshores, et planteges retirar-te. Però bé, Toni Bou fa deu anys seguits que guanya el mundial i no dóna senyals de debilitat.

Sito Pons, pilot de moto als noranta, confessa que va pensar a retirar-se quan es va adonar que frenava on abans accelerava. Ets jove, això es nota a l’hora d’encarar problemes que demanen una certa dosi de valentia extra?

Potser sí, en els campionats de vegades plantegen circuits complicats i exposats en els quals pots caure de tres o quatre metres. Quan ens ensenyen el circuit, els que es queixen són els més veterans, són els que protesten per la dificultat i el risc i pressionen per canviar els traçats.

Qui és la seua mà dreta quan és sobre la moto?

Enguany he canviat de motxiller, ara m’acompanya el Marc Cots, que també és lleidatà. Els motxillers són els teus ulls a la roda del darrere, saber-te indicar i estar a punt per si caus poder agafar la moto. També fa trial i aleshores sap què és el que necessito.

Fa un parell de temporades va anar a viure a Vic, on hi ha l’equip de Gas Gas. Què en va treure d’aquella experiència?

Va ser molt important perquè vaig progressar molt. Realment, vaig pujar molt de nivell. Ni ells ni jo no ens volíem desvincular del tot i ara sóc pilot semioficial de Gas Gas. Això em permet entrenar-me des de casa i fer-ho tot a la nostra manera. Han canviat les condicions: la marca ens continua cedint la moto i els recanvis, alhora prefereixo viure a casa, a Vilanova de Segrià. Econòmicament seria molt difícil estar a primera fila sense Gas Gas, els espònsors, la Federació espanyola i la meua gent.

Els pilots acostumeu a parlar en primera persona del plural, a qui es refereix quan parla de la seua gent?

No em voldria deixar ningú. La família és molt important, també tinc un entrenador, un preparador físic... gent que està al meu voltant i que m’ajuda a progressar.

Quines són les lesions típiques dels corredors de trial?

L’avantbraç esquerre. Com més dur va l’embragatge més potència té la moto. És un moviment de canell que sempre estàs al límit d’aguantar-lo per disparar (donar cop de gas necessari per pujar). Aquest joc em carrega molt aquesta zona i la musculatura queda dura com una pedra. També pateixo lesions puntuals fruit de caigudes, encara que de moment no hem de lamentar res greu.

Vostè també és aficionat a la bicicleta de trial?

En tinc una, m’agrada i va bé per entrenar l’equilibri, però res més.

Marcel Justribó va ser durant molt temps el pilot lleidatà de referència, quina relació hi té?

Dels vuit als setze vaig entrenar-me amb ell. És el pilot lleidatà que ha arribat més lluny, també va guanyar l’Europeu i va arribar a fer una vuitena plaça en un mundial. Ens veiem sovint, és un dels meus referents.

Els pilots de moto GP més importants tenen caràcters molt diferents: Lorenzo és estirat, Màrquez és atrevit, Pedrosa és reservat i Rossi, un esbojarrat. S’identifica amb algun d’ells?

Amb Pedrosa perquè és el més calmat. No acostuma a parlar gaire i és més aviat discret.

Es posa mai nerviós?

Molt. Els nervis hi són sempre i gairebé és impossible no tenir-ne. Aleshores intento concentrar-me en allò que he de fer, en els passos i els moviments per tal d’estar el més capficat possible en tot el que he de fer per sortir-me’n.

L’han traït mai?

Sí, sobretot al principi de les carreres, és el pitjor moment. També és molt fotut quan tens un pilot al davant que ho ha fet molt bé i la pressió és doble.

Abans comentàvem que els pilots es retiren abans dels quaranta, com s’imagina el futur quan passi dels quaranta?

Suposo que alguna cosa vinculada amb el motor, però no hi he pensat gaire. En paral·lel al trial vaig a classes d’anglès, però ara mateix el trial m’absorbeix tota l’energia. M’entreno cada dia i els caps de setmana sovint tinc cursa.

En queden dues per acabar el seu primer campionat mundial. De moment va dotzè en la classificació general, quin seria per a vostè un bon resultat?

Acabar entre els deu primers seria un èxit, però quedar-me com ara també estaria molt bé.

Catalunya és una potència del motor en totes disciplines.

Durant molts anys les principals marques de motos eren catalanes o tenien les fàbriques aquí, això va fer créixer una afició molt forta al seu voltant que encara dura.

Gas Gas encara és aquí.

Les de trial encara aguanten, també hi ha Vértigo TRS i Montesa, que és d’Honda.

És el més jove del campionat, com ho viu?

D’alguna manera t’allibera de la pressió, com si els altres haguessin de ser més bons perquè tenen més experiència i jo em pogués permetre anar més tranquil.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre