x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

ENTREVISTA

Jorge Moya: “Podem aprendre fins on estiguem genèticament preparats per arribar”

  • JBC
Actualizada 16/07/2018 a las 17:36
Jorge Moya: “Podem aprendre fins on estiguem genèticament preparats per arribar”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Jorge Moya: “Podem aprendre fins on estiguem genèticament preparats per arribar”

SEGRE
Jorge Moya: “Podem aprendre fins on estiguem genèticament preparats per arribar”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Jorge Moya: “Podem aprendre fins on estiguem genèticament preparats per arribar”

SEGRE
Els genis neixen o es fan? I qui parla de genialitats també podria fer-ho de trastorns mentals o d’aptitud per a les matemàtiques. Jorge Moya és llicenciat i doctor en Psicologia per la Universitat Jaume I de Castelló i fa set anys que és professor a la UdL. Entre càrrecs acadèmics i classes, Moya participa del grup interuniversitari de recerca que investiga els factors genètics i ambientals en la diversitat de les conductes humanes. Acaben de publicar un article sobre la influència del consum de cannabis i altres conductes i factors de risc en el desenvolupament d’actituds violentes.

É

s l’investigador de referència de la Universtat de Lleida del grup de recerca

Gens i ambient en la comprensió de la diversitat de la conducta humana i els trastorns mentals

, dirigit per la biòloga Lurdes Fañanás de la Universitat de Barcelona. Ell treballa des del ram de la psicologia i reconeix que el grup el motiva per la seua diversitat i la capacitat de trencar els esquemes tradicionals per explicar les conductes humanes: “Com a biòloga la Lurdes sempre havia tingut com a objectiu investigar i explicar les bases genètiques de la conducta humana i els trastorns mentals. Com a bona científica va veure que no es podia sostenir la idea que qualsevol conducta estava determinada exclusivament pels gens.”

Va haver de fer una picada d’ullet a la sociologia.

Vam incorporar gent d’altres disciplines a l’equip per començar a investigar com les experiències ambientals modulen la determinació genètica de cadascú. El nostre paper dins el grup de recerca és veure com podem avaluar millor els factors ambientals que interactuen amb la predisposició genètica.

És com si tenim uns gens dorments i l’ambient els activa?

En el debat tradicional hi havia dues postures contradictòries, la famosa discussió si naixem o ens fem. Ja fa molts anys que s’ha superat per arribar a la conclusió que totes les nostres conductes venen determinades per les dos coses: tenim una base genètica que delimita les nostres possibilitats, després ens situem segons els factors ambientals, els condicionants socials en els quals ens ha tocat viure.

Sociologia contra biologia.

Tothom pot ser Messi? És evident que no. Però ell hauria estat Messi en qualsevol lloc del món? Tampoc. Potser hauria fet una carrera brillant i molt important, però ha arribat on és perquè va venir al Barça i es van donar els condicionats ambientals per dur tota la seua genialitat al terreny de joc.

El que vostès han analitzat, però, no és tan bonic. Han observat factors que potencien conductes violentes.

Concretament, el consum de cànnabis i d’alcohol, el fet d’haver patit abusos durant la infància, la immigració com a procés estressant i viure en un entorn urbà. L’estudi demostra que patir tres d’aquests factors alhora multiplica per deu les possibilitats de desenvolupar conductes violentes. Hi ha gent que per la seua estructura genètica és molt sensible als efectes del cànnabis i amb poc consum desenvolupa una esquizofrènia. El que és molt complicat de saber i demostrar és si haguessin desenvolupat la malaltia igualment o només ha estat un factor accelerador.

L’objectiu és descobrir la base genètica amb la qual juguem cadascú?

En part sí.

Tot això ens porta a la distopia de la pel·lícula

Gattaca

: un món en el qual s’analitza genèticament la població per saber les seues debilitats i potencialitats genètiques?

En un futur molt llunyà potser podria passar, però no pas amb els coneixements d’avui en dia. Tenim més o menys clar com s’hereten algunes característiques físiques com el color dels ulls, la calvície o certes malalties, per exemple. Però quan parlem de trets conductuals interactuen tantes variables genètiques i ambientals que, ara per ara, és impossible preveure i construir les condicions ambientals perfectes per desenvolupar les potencialitats concretes que s’hagin detectat prèviament.

De fet, el mateix protagonista lluita contra aquest determinisme biològic i posa en dubte que ens pugui limitar de manera inqüestionable.

A la pel·lícula es porta aquesta lògica fins a l’extrem i la realitat és molt més complicada. El que la ciència està descobrint des de diferents punts de vista i disciplines és que el cos humà és molt complex, molt més del que ens podíem imaginar fins fa uns anys. Cada vegada s’estudia des d’una perspectiva més holística, té una dependència tan evident de l’ambient i interactua amb tantes variables genètiques, que avui en dia és impossible preveure què passarà exactament amb cada persona. Hem de parlar de probabilitats.

De desenvolupar trastorns mentals, per exemple?

Exacte. Una de les hipòtesis amb què treballem és que les persones que tenen la mala sort d’haver patit un trauma infantil o una situació molt estressant tenen més probabilitats de patir una desregulació del seu sistema immunitari. Parlem d’un factor ambiental que afecta un infant i li desestabilitza el sistema immunitari. Alguns casos de psicosi són per una disfunció de les cèl·lules, que actuen com una malaltia autoimmune. Estem parlant que el mateix sistema de defensa ataca regions del cervell i provoca atacs de psicosi, i que això està relacionat amb episodis traumàtics de petit.

Prendre consciència dels factors ambientals és donar eines per a la transformació social.

Com que no podem modificar la nostra genètica, i esperem que no sigui possible, el que hem de procurar és incidir en aquells aspectes que sí que són a les nostre mans. Aleshores, si volem reduir els problemes de violència, per exemple, hem de focalitzar-nos en els factors socials. Quins ambients són favorables per evitar el desenvolupament de malalties mentals? Si som capaços de definir entorns saludables també podem començar a incidir perquè la societat en prengui consciència i els faciliti. Això ja és un pas que ha de fer la societat.

Els factors ambientals de risc tenen un component de classe?

No és tant que hi hagi unes característiques pròpies en relació amb la classe social com una acumulació de factors. El consum de cànnabis o alcohol es dóna en totes les classes socials, com la violència de gènere. Però en barris més desestructurats i pobres se sumen més factors, ja sigui una pitjor alimentació, una menor capacitat de tenir experiències vitals positives, un ambient més violent o una llunyania més gran dels centres de salut. La suma dels factors augmenta el risc de desenvolupar conductes violentes o trastorns mentals.

Un dels elements que han analitzat és la incidència de la urbanitat, de viure a la ciutat en contraposició a fer-ho en un poble.

I el resultat és que augmenten les possibilitats de risc. Els entorns rurals els consideraríem ambients de protecció. Aporten una sensació de proximitat i seguretat, d’ajuda mútua, que es converteix en un suport social positiu en contraposició a la solitud de la vida urbana.

Els llibres i les teràpies d’autoajuda posen èmfasi en la responsabilitat individual. Fins a quin punt podem canviar la nostra actitud i manera de fer les coses?

El que sabem sobre els trets de personalitat és que la genètica determina on són els nostres límits. Aleshores l’ambient et posa en un lloc o un altre dins les teues pròpies possibilitats. Hi ha persones que han de passar per una experiència molt greu per caure en una certa depressió i altra gent que amb ben poc estan tristes. Cadascú pot aprendre fins on està genèticament preparat per arribar. Saber-ho ens permet evitar factors de risc i potenciar els protectors. Hi ha temes que són més socials, d’altres que són més personals i de cadascú, com és intentar dur una vida saludable, per exemple.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre