x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

MÚSICA

Miquel Hortigüela: “M'encanta la idea que la gent no sàpiga classificar el meu disc”

Actualizada 30/11/2020 a las 16:56
Miquel Hortigüela: “M’encanta la idea que la gent no sàpiga classificar el meu disc”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Miquel Hortigüela: “M'encanta la idea que la gent no sàpiga classificar el meu disc”

SEGRE

Va presentar el disc a l’Auditori Enric Granados de Lleida a finals de febrer i en pocs dies la pandèmia va capgirar tota la gira que tenien prevista. ‘Luna Poleno’ (Microscopi, 2020) és el primer treball discogràfic del guitarrista lleidatà Miquel Hortigüela, fins ara més centrat en les facetes d’interpretació i formació. Apassionat de la guitarra des que era petit, va començar amb Jordi Montagut a Lleida i va rebre el premi extraordinari de fi de carrera al conservatori de Madrid, on es va graduar en guitarra clàssica. Convençut que el disc té recorregut, Hortigüela reconeix que no serà el darrer.

Aquest és el seu primer disc, però Miquel Hortigüela no és pas un novell en el tema de la guitarra.

Vaig començar per casualitat, a casa n’hi havia una i quan tenia vuit anys vaig agafar-la per mirar d’aprendre a tocar-la. Se’m donava bé i en poc temps els meus pares van buscar la manera de continuar: em van apuntar a classes amb el Jordi Montagut, que considero el meu primer mestre. He de reconèixer que a casa van fer un esforç, aleshores no era fàcil donar sortida a aquest tipus d’inquietuds artístiques.

No li va costar gaire convèncer-los que el seu futur estaria lligat a la música, vaja.

No. Vaig arribar fins a la universitat, però en un moment donat va ser evident que el més sensat era que em dediqués al que m’agradava i se’m donava bé.

La portada de

Luna Polero

són els seus dits puntejant les cordes amb unes ungles llargues i impecables. Quin paper juguen en la seua música?

Són molt importants i les he de cuidar cada dia per aconseguir el so que vull projectar. Les ungles són el darrer contacte del cos amb la corda i segons com les tinguis aconsegueixes un so un altre.

I quin so ha buscat en aquest disc?

Amb els anys vas evolucionant i cada vegada el busques més clar, profund i senzill. Que tot sigui més fàcil, que allò que et passa pel cap es pugui projectar de la manera més neta possible. El cos només és un mitjà per fer música.

D’on sorgeix la que fa vostè?

Sempre que parlem d’art estem parlant de coses que venen de més enllà del cervell. Coses que no les podem entendre perquè juguem amb emocions. La música és un mitjà per moure i remoure la gent. L’art va molt encaminat al cervell, que dona eines tangibles per analitzar i comprendre el perquè de les coses. Però també juga amb l’ànima, i això és molt més complicat d’acotar amb paraules. D’on surt la inspiració del disc? En gran part de la família, de la dona i els fills. Els veig i observo mentre toco i la seua reacció m’inspira.

El disc és vostè sol amb la seua guitarra, en quines etiquetes es troba més còmode?

No ho sé. Quan em pregunten per l’estil del disc m’adono que no sóc capaç de classificar-me en cap. Hi ha compassos que en escoltar-los em remeten a Bach i alguns ritmes potser els emmarcaria en la música electrònica, però entre aquests dos extrems diria que es poden trobar moltes essències diferents. De fet, m’encanta la idea que la gent no sàpigui classificar el meu disc. He estudiat clàssica, moderna i també flamenc, escolto molta música diferent. Poses tota aquesta experiència en una marmita i surt

Luna Poleno

.

Qui són els seus referents?

Qualsevol que faci les coses ben fetes. No sóc d’escoltar una cançó moltes vegades perquè m’avorreix. M’agrada que em sorprenguin i descobrir coses noves. En aquest sentit les xarxes socials són una eina fantàstica: el món és ple de bona música i no tinc temps de descobrir-la tota.

Si l’avorreix escoltar la mateixa cançó, com encara la idea de fer una gira del seu disc?

El directe és una altra cosa, sigui meu o d’un altre artista. En cada concert hi ha sensacions i emocions que són noves i irrepetibles. Un disc sempre sona igual, però en un directe l’artista evoluciona i en pots percebre els canvis, per petits que siguin.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre