x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

ENTREVISTA

Oriol Berenguer: “La pandèmia ha disparat un 40 per cent els usuaris del Banc dels Aliments”

  • GINA DOMINGO
Actualizada 22/03/2021 a las 17:07
Oriol Berenguer: “La pandèmia ha disparat un 40 per cent els usuaris del Banc dels Aliments”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Oriol Berenguer: “La pandèmia ha disparat un 40 per cent els usuaris del Banc dels Aliments”

SEGRE
Oriol Berenguer: “La pandèmia ha disparat un 40 per cent els usuaris del Banc dels Aliments”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Oriol Berenguer: “La pandèmia ha disparat un 40 per cent els usuaris del Banc dels Aliments”

SEGRE
Oriol Berenguer: “La pandèmia ha disparat un 40 per cent els usuaris del Banc dels Aliments”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Oriol Berenguer: “La pandèmia ha disparat un 40 per cent els usuaris del Banc dels Aliments”

SEGRE

És un home d’aspecte tranquil. Defensa convençut el que creu deixant sempre una àmplia escletxa per al diàleg. Aquest advocat de 43 anys se sent afortunat de “poder treballar al costat de voluntaris amb trajectòries vitals molt dispars”. Porta catorze anys al Banc dels Aliments de Lleida. Primer, com a voluntari i després, com a director. És Oriol Berenguer, que ha hagut de fer front ja a dos grans crisis, la de 2008 i l’actual, provocada per la pandèmia, però creu que “la gran solidaritat de la gent” ajudarà, un cop més, els més dèbils a poder sortir-se’n.

El Banc dels Aliments neix a Lleida l’any 2006 i un any després Oriol Berenguer decideix apuntar-s’hi com a voluntari ajudant a fer diverses gestions com a secretari. Coneixia membres de l’entitat i s’hi va voler implicar de ple, més quan ja s’intuïa la gran crisi econòmica a partir de 2008. Fins llavors, el Banc dels Aliments només feia una feina residual, gestionant excedents de la Unió Europea. De fet, l’entitat comença a despuntar a partir que s’agreugen els efectes de la crisi i arriben a la societat, a partir de 2010.

- La crisi de 2010 i l’actual són iguals?

La crisi de 2010 és una crisi macroeconòmica que es va desenvolupant a poc a poc fins a fer sentir efectes devastadors a la societat. Els efectes no van ser tan immediats com en l’actual. Per a mi, són dos crisis diferents. Una es desenvolupa més lentament fins que toca de ple les famílies i la que estem vivint per la pandèmia és una parada sobtada, que, a més, cau sobre situacions ja molt precàries, per tant els efectes són immediats i en conseqüència, la reacció ha de ser immediata.

- A partir, doncs, de la primera crisi el 2010 és quan el Banc dels Aliments s’ha de sobredimensionar?

Sí, vam haver d’actuar i molt de pressa. En aquests anys hem hagut de canviar de locals tres vegades i en molt poc temps perquè la demanda ha continuat creixent. Primer érem al polígon del Camí dels Frares, després al d’El Segre i ara som al de Neoparc.

- I vostè, quan s’incorpora com a director del Banc dels Aliments?

Doncs va ser el 2010, quan es van començar a notar els efectes d’aquesta primera crisi. En un principi érem tres persones en el que podríem dir la plantilla del banc, ara ja som sis, perquè tota l’organització ha anat creixent molt. De totes formes, només suposem el deu per cent de la plantilla, la resta tots són voluntaris.

- Quan els arriben les primeres veus d’alarma de la crisi de 2010?

Doncs a través de les entitats amb què treballem. Nosaltres recaptem i són les entitats les que els distribueixen. En un moment donat les llistes de demandes comencen a créixer de forma espectacular, exponencial. Passem de 12.000 usuaris atesos el 2009 a més de 30.000 el 2012.

- I què fan, com actuen?

Una de les primeres iniciatives que tirem endavant és la d’aconseguir patrocinadors o el que nosaltres anomenem “grans donants”, grans productors de Lleida. Cases com Puleva, el Pastoret de la Segarra, Argal, entre altres, s’incorporen com a donants del Banc dels Aliments i encara continuen amb les seves aportacions. Però el que ens va donar visibilitat de cara a la població en general va ser l’organització del Gran Recapte.

- Que va anar molt bé...

Sí, però en aquest primer que es va fer l’any 2009, pràcticament només hi participa el Plusfresc. L’any següent, en canvi, ja s’hi incorporen altres grans superfícies de cadenes diverses. Podem dir que el Gran Recapte es consolida a partir de 2012. En l’actualitat, pràcticament hi col·laboren tots els grans comerços i també els petits, pels quals hem obert diversos canals per tal que també hi puguin col·laborar.

- I quants voluntaris es necessiten per fer un Gran Recapte a Lleida?

En el moment més àlgid hem arribat a tenir més de 2.000 voluntaris a la demarcació de Lleida, quan es feia físicament. Ara la pandèmia ho ha canviat tot. Ja veurem si podrem tornar a fer un Gran Recapte com el de 2019, perquè he de dir que ha funcionat molt bé el Gran Recapte Digital de 2020. Hem augmentat fins i tot les donacions...

- Ah, sí?

Sí, perquè ha estat en un moment en què la gent estava molt sensibilitzada i per això el canal telemàtic i el de donar a caixa han funcionat, fet que ha suposat un augment del dotze per cent en la recaptació respecte al 2019. L’esclat de la pandèmia ha fet que es despertés molta solidaritat i sensibilitat. Des del mes d’abril passat la solidaritat ha estat immensa, la gent ha fet moltes aportacions extraordinàries. Per tant haurem de valorar en el futur com ho fem. Evidentment enguany continuarà el Gran Recapte i tornarà a ser digital. L’any vinent veurem què passa.

- Quin ha estat el moment més crític per a vostè i per al Banc dels Aliments en aquests anys?

Quan pitjor ho hem passat, perquè realment no sabíem com actuar o què fer, va ser al començament de la pandèmia, que ens va situar en escenaris totalment nous per a nosaltres. Per una banda, una pujada sobtada d’usuaris i per altra a molts voluntaris, que són dels anomenats de risc, els diuen que s’han de quedar a casa. Aquesta situació d’incertesa ens porta a no saber si realment podríem atendre els usuaris. Aquesta incertesa va ser el pitjor moment.

- I com es va resoldre?

La resposta de la gent va ser increïble. Durant els mesos de confinament, malgrat tot, vam tenir un voluntariat totalment renovat, des d’estudiants a gent en situació d’ERTO, o a l’atur... Aquesta ha estat la part, diguem-li bonica, de la pandèmia: la gran resposta solidària. I després van començar a arribar grans donatius econòmics de moltíssima gent, fet que ens va permetre fer moltes compres d’aliments.

- Ha estat a punt de tirar la tovallola, per tot plegat?

No. La veritat és que sempre he tingut la gran sort d’estar molt ben acompanyat, en tots els àmbits. Al començament del Banc dels Aliments també hi va haver moments molt crítics perquè començàvem des de zero, no teníem res, ni coneixements, ni infraestructura, no sabíem gaire bé com posar en marxa tota la logística alimentària, etc. I tot això ho hem anat superant. Recordo que el primer Gran Recapte vam viure moments difícils. No teníem on guardar els aliments, no sabíem com classificar-los. Ens vam passar dos mesos fent aquesta feina i ara en un Gran Recapte recollim tres vegades més i en només una setmana ja ho tenim tot empaquetat i preparat per distribuir. Pensa que vam passar en dos anys de distribuir 50.000 quilos d’aliments a 1.500 tones.

- I les institucions s’hi impliquen?

Les institucions han funcionat i en aquells moments que diem d’estar a punt de tirar la tovallola, han respost i també les grans empreses. Des de cedir-nos locals, a lliurar donacions puntuals perquè s’han acabat els productes bàsics.

- Quantes entitats socials ajuden a distribuir els queviures?

Doncs ara en tenim una cinquantena en tota la demarcació de Lleida. Després hi ha les entitats, que són una vintena, que tenen pisos tutelats per a dones maltractades, antisida, etc., que també atenen ciutadans amb problemes d’inclusió social. També ens fem càrrec de les necessitats dels dos menjadors socials que hi ha a Lleida ciutat, el de la Panera i Jericó. D’altra banda, en els darrers mesos ens hem trobat que hem hagut de reforçar alguns serveis a zones com Sort, la Seu d’Urgell, Solsona, Tremp, la Pobla de Segur, Vielha o el Pont de Suert. Hem dissenyat tres rutes al Pirineu on nosaltres portem directament els aliments a les entitats. A les comarques de muntanya ha augmentat molt la demanda. Pensa, per exemple, que a Vielha s’han multiplicat per quatre les persones ateses en el darrer any.

- La pandèmia ha provocat més pobresa?

El que passa és que hem vist que de ser d’una família de classe mitjana a ser pobre només hi havia un pas. Hi havia massa famílies en situació ja precària, que vivien al dia i, per tant, que depenien d’uns ingressos que s’han tallat de cop. Per exemple persones que treballaven a l’hostaleria els caps de setmana, que no cotitzaven prou per després rebre prestacions, gent que vivia de l’economia submergida, etc. Totes aquestes situacions que ja estaven al límit s’han enfonsat. Hem passat, per exemple de 23.000 persones que van rebre ajuda durant el 2019 a les 29.000 de 2020. Les necessitats d’urgència són les que més han augmentat.

- I el futur, què?

El primer que hem de fer és gestionar l’actual emergència alimentària que tenim al damunt. S’han disparat les llistes d’usuaris un 40 per cent i això implica, com a entitat social i al marge de l’Administració, captar recursos, voluntaris, energies d’una manera àgil. Imagina’t tota la gent que va estar quatre o cinc mesos sense cobrar els ERTO, doncs allí érem nosaltres per suplir l’excés de burocratització de les administracions. Així doncs, el primer que hem de fer enguany és assegurar que tothom tingui accés a una alimentació bàsica. Per fer tot això hem de reforçar les dues ànimes que té el Banc dels Aliments: els voluntaris i millorar la distribució dels aliments per tal d’atendre i fomentar una nutrició correcta.

- Falten voluntaris?

El voluntari és imprescindible per al bon funcionament de la nostra entitat. Ara en tenim una seixantena d’estables. Jo sempre m’he sentit molt afortunat de treballar al costat dels voluntaris, primer per l’enriquiment personal que això comporta i després perquè tots ells comparteixen un tret en comú: són persones sensibles i responsables amb la comunitat. Són la joia del Banc dels Aliments i només puc que estar agraït per aquest temps compartit amb ells.

Descubrir
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre