Històries negres
Si fem un cop d’ull a l’oferta de les plataformes en
streaming
, veurem que la tirada que en els darrers anys ha tingut entre escriptors i lectors el gènere negre ha trobat un reflex en el considerable nombre de sèries de temàtica policial o criminal. No només això: lluny de semblar un efecte de la conjuntura que brinda l’àmbit literari, la profusió de sèries d’aquest gènere es deu probablement a l’èxit que per si soles s’han guanyat, si atenem a la freqüència amb què se’n parla en cercles serièfils, ja sigui de sobretaules d’amics, crítiques especialitzades o fòrums d’internet. A més, la mitjana de qualitat, als ulls d’un aficionat televisiu amb coneixement, sobrepassa el notable, de la mateixa manera que l’auge de la novel·la negra a casa nostra va acompanyat d’algunes mostres d’excel·lència indiscutible.
En el meu gust personal s’ha produït una simbiosi similar, tot i que no podria assegurar si va ser primer el ganxo audiovisual o el literari. Al capdavall es tracta d’una mateixa narrativa amb unes pautes i un encant especials. Si els especialistes tendeixen a identificar l’origen escrit del gènere amb els relats de Sherlock Holmes, l’afició per les sèries policíaques se’m va despertar justament amb la versió moderna (i modernitzada) de l’extraordinària
Sherlock
de la BBC, amb l’encarnació del carismàtic Benedict Cumberbatch. A partir d’aquí se’m va fer difícil parar. Ara que ens trobem més aviat orfes dels grans drames seriats i complexos amb què es va inaugurar l’època daurada de la televisió (
The Sopranos
,
The wire
Six feet under
...), el gènere negre és un refugi prou solvent que no acostuma a fallar. I ben mirat, cal atribuir-li el mateix mèrit que al germà literari: l’addicció per la trama i la història ben contada, l’enjòlit, va acompanyada indiscutiblement per la qualitat i la fondària amb què es tracten alguns temes universals de la condició humana. Cal provar-ho, per exemple, amb la magnífica coproducció danesa i sueca
Bron/Broen
(
El pont
) o amb la britànica
Line of duty
, sobre els agents que investiguen la corrupció dins del mateix cos policial. Superat l’idealisme ingenu i redemptor d’èpoques passades, en què l’heroi i l’aventura exercien com a mitjans per estimular-nos la imaginació i, sobretot, per dotar-nos de l’ordre tranquil·litzador que suggereixen el triomf de la bondat i la justícia, l’investigador dels nostres relats d’avui ens retorna el reflex d’una societat corrupta de la qual no es pot sortir indemne si mires de redimir-la, però assaja l’intent de canviar alguna cosa que aproximi l’heroi, i els lectors que l’acompanyem, fins a una certa reserva de dignitat personal. El succedani més realista de l’antiga il·lusió naïf de les aventures. Atesa la nostra urgent necessitat per seguir creient en herois, ni que sigui perjudicats, colpejats i de tornada de tot, es fa difícil rebutjar-los.
