SEGRE
Publicado por

Creado:

Actualizado:

Diuen experts en la matèria que el present ja és de l’algoritme. Un algoritme, però, que transcendeix el suggeriment tradicional i amable de l’antic concepte: ja no es tracta del conjunt d’unes poques dades avinents, una operació reconfortant en la seva execució, que dota de sentit concret una petita parcel·la del teu món; avui l’algoritme és un ens immens i intrusiu, omnipotent, que combina infinites i complexes operacions sense suar ni despentinar-se, per tal de definir-te i oferir-te allò que sap que vols. Fas una cerca a Google i t’orienta cap al sentit últim i particular d’aquesta cerca, atenent només als teus interessos personals; poses música a Spotify i en poc temps aprèn a suggerir-te les cançons que et seria grat de descobrir; acabes de veure una pel·lícula i la plataforma et desplega les opcions que t’abelliran de cara a la pròxima tria cinematogràfica. Ja no cal molestar-nos a investigar, intuir, equivocar-nos, gaudir de la xamba: el Gran Algoritme medita per nosaltres i ens recepta les càpsules de la felicitat.

L’atzar es va esllanguint a mesura que l’algoritme estreny el setge. No saltarem fora dels marges a caçar l’antic miracle, la revelació que ens engrandeix la petita vida en forma d’història, poema o cançó. El Gran Algoritme ens vetlla: ens serveix la història més semblant a aquella que somiàvem, ens condueix al poema definitiu, ens regala les orelles amb la cançó que amb prou feines sabíem que anhelàvem. Al·leluia!

Som l’embrió dels futurs cíborgs, humanoides feliços per obra i gràcia d’un simple dispositiu incorporat, a qui encarregarem cercar objectes per a l’entusiasme diari. S’ha acabat l’aventura. Qui la vol, de fet, l’aventura? ¿I la feinada que fins fa pocs anys ens suposaven tantes indagacions analògiques, tanta lectura de publicacions especialitzades, tantes converses amb companys d’afinitats, tantes passejades a la bona de Déu per dins de la llibreria o la botiga de discos? Malgrat una certesa tan espectacular, m’assalten alguns dubtes. Hi ha la possibilitat encara d’un caos, d’una salvatgia, més enllà de la parcel·la acotada de l’algoritme. Tinc algunes preguntes. Vull dir: ¿pot predir un algoritme, a partir de les dades recollides del meu dia despert, allò absurd o màgic que somiaré mentre dormi? ¿Podrà un algoritme que hagi seguit els meus vaivens existencials advertir-me de la futura caiguda en una dolença mental? Menys dramàtic, ¿podrà aconsellar-me l’algoritme la millor disposició per no caure en el mal humor, la malenconia o la tristesa irreparable per res en concret d’una tarda d’hivern i boira? ¿Potser no serem capaços d’arribar a l’extrem de confirmar que les ments dels artistes són complexos algoritmes que combinen dades i perfan figures predictibles? I són aquests dubtes els que em fan respirar amb un punt d’inesperat alleujament.

tracking