Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

PAS A NIVELL

#Tornar

  • Xavi Menós
Actualizada 20/02/2017 a las 15:10
Xavi Menós

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Xavi Menós

Després de passar les festes de Nadal i Any Nou amb família i amics ha arribat l’hora de la veritat: torno als Estats Units. És moment de fer maletes, de dir adéus i de canviar la quadrícula de l’Eixample per la de Manhattan. Dissabte al matí, de camí a l’aeroport del Prat, no veig ni la Gran Via, l’Hospitalet o les hortes del Prat de Llobregat des de la finestra de l’Aerobus. En la meva ment no paren de circular les instantànies del fotògraf americà Peter Hujar que s’exposen a la Fundació Mapfre de Barcelona i que havia vist la tarda anterior. Carreteres infinites, animals morts, cossos despullats amb absència de desig, les aigües d’un misteriós Hudson s’anaven reproduint en el meu cervell mentre pensava amb Hujar i els anys que li va tocar viure a Nova York: de la revolució de l’amor a l’aparició de la sida. De Warhol als drag queens de Harlem que competien en uns famosos concursos com tal es mostra en el meravellós documental Paris Is Burning i que actualment està disponible a Netflix.

A vuit-cents quilòmetres per hora. Sense cobertura i amb uns auriculars que m’aïllaven de conversacions innecessàries com la de la parella del meu darrere, que passaven de l’elogi al President Mas al del President Trump per estar complint les seves promeses electorals, vaig decidir veure una pel·lícula que em preparés per a l’Amèrica del businessmanDenial, protagonitzada per Rachel Weisz, Tom Wilkinson i Timothy Spall ens narra la història d’un judici real: el protagonitzat l’any 2000 per la professora d’història Deborah Lipstadt i l’escriptor David Irving en el qual es discutia sobre si l’Holocaust realment havia existit o no. El guió, brillantment escrit pel dramaturg David Hare, posa en escena quelcom tan d’actualitat com el concepte de post-veritat o, si prefereixen, de la mentida.

Aterro. Passo (amb por) el control d’immigració sense cap problema i la primera imatge de l’era Trump apareix a la terminal de sortides del JFK. Barrejats entre famílies que esperaven els seus estimats, conductors de taxis amb noms de passatgers escrits en iPads, mitja dotzena d’advocats sostenien uns cartells en els quals explicaven que eren voluntaris d’una ONG i que estaven allí per ajudar els refugiats o els perjudicats per les accions executives del President Trump.

Hores més tard ja estava al meu barri. Obro la bústia i em trobo amb una carta de l’equip de Hillary Clinton on em donaven les gràcies per haver estat voluntari de la seva campanya electoral. Al meu supermercat tot seguia igual excepte uns cartells XL que anunciaven la procedència dels productes. Llegia “Made in USA” mentre escoltava com la majoria dels treballadors d’aquest supermercat parlaven castellà amb un marcat accent mexicà. Surto al carrer i de cop la neu comença a cobrir de blanc l’asfalt i els cotxes aparcats. És el trànsit de les estacions: un recordatori del recorregut cíclic de la vida. Una dosi d’esperança ja que d’aquí a quatre anys hi haurà unes noves eleccions. No tot està perdut.

Etiquetas

¡Únete a la comunidad SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre