x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

#JaumePlensa

Actualizada 09/03/2017 a las 11:40
Xavi Menós

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Xavi Menós

Aquest estiu farà onze anys del meu

bateig

als Estats Units. Era una tarda d’agost xafogosa a la ciutat de Chicago. Al Millennium Park, dues torres de vidre s’aixecaven davant meu, imponents. S’hi projectaven cares de ciutadans de la ciutat. Amb els ulls clucs: homes, dones de totes les edats i races obrien la boca de manera digital i, al fer-ho, un raig d’aigua queia sobre una plataforma de marbre negre. Sense pensar-m’ho dos cops vaig decidir sumar-me a un ritual que barrejava tecnologia i memòria, passat i present. Era la Crown Fountain, una escultura d’un artista català anomenat Jaume Plensa que em va començar a interessar al descobrir una de les seves obres a la Universitat de Lleida. Des d’aquella descoberta inicial, sempre que he pogut, he anat seguint l’obra d’un artista que em parla i em sap emocionar.

A dos dies de l’arribada dels Reis d’Orient el centre de Barcelona era un bullici de persones, colors i sorolls. Un excés d’estímuls visuals i sonors que em deixaven atordit talment un ocell enmig d’una nevada inesperada. Passada la plaça Urquinaona, en un carrer en trànsit: no és el Born però tampoc és Chinatown, la galeria Senda acollia una exposició en solitari de Plensa.

El bosc blan

c era el títol d’una mostra que estava formada per mitja dotzena d’escultures: cares de dones augmentades en escala i modificades digitalment. Totes elles amb els ulls tancats, s’aixecaven davant meu amb la voluntat d’establir un diàleg amb els ulls clucs.

L’art demana temps i molta atenció: com més observava aquestes escultures més missatges descodificava en les escletxes de bronze lacat en blanc que em parlaven directament des del cor.

Amb un oceà de separació, en una tarda gloriosa d’hivern que avançava la consagració de la primavera a Manhattan vaig tornar a establir un diàleg amb l’obra de Jaume Plensa. En ple barri de Chelsea, sota el refugi de la Highline –una de les noves atraccions turístiques de la ciutat– Plensa era el protagonista d’una exposició en solitari titulada

Silenci

. Set escultures gegants similars a les de Barcelona però fetes en fusta s’alçaven del terra recolzades en unes bigues de fusta rústiques. L’abans i el després, la matèria primera i el resultat final, el diàleg entre matèria i creació: el contrast de la creació artística es presentava davant meu amb la mateixa força que ho havia fet a Barcelona un parell de setmanes abans.

Vivim envoltats de soroll: soroll en les xarxes socials i en la vida quotidiana. Permanentment metrallats per estímuls visuals i sonors, el silenci és impossible de trobar –o serà que l’evitem?

Aquesta és la humanitat de Plensa. L’artista català sap construir silencis i d’allí crea una conversa interna que et fa apropar a quelcom tan diví com és el coneixement personal.

Etiquetas
Comenta el contenido

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre