x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

40 anys

Actualizada 17/09/2021 a las 12:26

Escriure és una activitat que sempre està vinculada en un temps i un espai determinat. Si avui és dimarts, 31 d’agost de 2021, significa que en dos dies serà el meu aniversari i ja podré dir allò del “fa vint anys que tinc vint anys” que va idear el gran Joan Manuel Serrat.

Com es mesura el pas del temps? Es mesuren en abraçades i en petons? En amics retrobats? En cors trencats? En vols perduts? Es podria avaluar amb els resultats de les analítiques que plasmen en quatre folis l’estat del nostre cos? Es podria quantificar amb el pes de la nostra biblioteca particular? En somnis no materialitzats i en malsons viscuts?

Avui, en un dia de pluja a Barcelona, teclejo unes paraules que em forcen a mirar enrere i a fer balanç d’una vida que ja ha creuat l’equador. També em forço a preguntar-me com vull viure els anys que em queda i en què vull dedicar l’energia que es guarda en uns tancs etiquetats amb la paraula “reserva”.

És la vida un esprint o una marató? Durant molts anys vaig pensar, erròniament, que la vida consistia a consumir ràpidament i en no a digerir el present, sempre pensant amb el que vindria després. Llegia un llibre i pensava en la novel·la següent; estava en una ciutat i somniava en quin indret visitaria a continuació. Al FOMO (Fear Of Missing Out) se li sumarien unes agendes que jo no vaig organitzar, sempre pendent dels canvis d’última hora i dels capricis d’uns superiors, sempre mancats d’empatia.

He caminat, però no he fet el meu propi camí. Necessito fer meus els versos de Machado i marcar les passes del meu propi destí. Per aconseguir-ho, aquest “flâneur” solitari també ha de desfer-se d’una armadura i duna màscara que ha amagat, per por al que diran d’ell, durant més de mitja vida.

Arribo als quaranta anys i ho faig amb salut, amb la companyia d’una família reduïda, però comprensiva, d’un grup d’amics amb qui comparteixo el mateix ADN. Observo un nou horitzó i m’agrada veure com s’estan esborrant els núvols. He apartat l’ambició de l’èxit i el reconeixement exterior. Necessito ser jo amb les meves pròpies circumstàncies. Gràcies a l’acompanyament d’un psicòleg, estic aprenent dels meus errors i dibuixant un camí que m’apropi a l’autocomprensió i a l’amor propi. I és que si hi ha una cosa que hauria d’haver aplicat en els últims anys és el no haver estat tan exigent amb mi mateix. Haver gaudit més d’un present que s’escapa, talment els últims dies de l’estiu, de les nostres mans sense ser-ne plenament conscient. Ara que “fa vint anys que tinc vint anys” vull viure amb una certa plenitud. Una plenitud que comença, talment l’alpha i l’omega, amb nosaltres mateixos.

Etiquetas
Descubrir
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre