Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Tocar de peus a terra

  • LORENA METAUTE
Actualizada 24/08/2017 a las 10:43
212676_1.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
212676_3.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
A dos hores i mitja de Lleida per l’Eix Transversal hi ha un bosc on tocar de peus a terra. Encara que els lleidatans mirem poc l’oferta d’oci de Girona, el Sender dels Sentits és un bon motiu per començar a fer-ho. Un camí d’un quilòmetre i mig per fer descalç, preparat perquè es despertin els cinc sentits en família.
 

Que treballar amb les mans és alliberador, mentalment sa i una recomanació de psicòlegs i psiquiatres per deslliurar-se de l’estrès i fer front a situacions difícils, ja ho tenim escoltat i assumit. Precisament, el retrobament amb les mans i la sensació agradable dels treballs artesans va fer que es popularitzés el moviment DIY (Do it Yourself), que va conquerir el món a través de les xarxes socials fa uns sis o set anys. Transcorregut aquest temps, ja s’ha guanyat l’estatus superior al de moda o tendència.

Segurament, molts dels qui llegeixen aquest article han aprofitat les vacances, precisament, per cuinar en família, pintar, fer fang o castells de sorra a peu de mar. En definitiva, a retrobar-se amb la càlida i relaxant sensació mental que proporciona tenir les mans entretingudes. En aquest reportatge, els proposem fer un pas més enllà i parar atenció als peus, uns grans oblidats.

Al bosc d’Arbúcies s’amaga el Sender dels Sentits, un quilòmetre i mig de camí preparat amb diferents materials naturals que permeten el despertar del tacte dels peus que actualment es limita a anar descalços pel parquet o la rajola de casa. Al principi de l’hora i mitja de recorregut, ideal per a tota la família, un pot sentir una mica de por. Por de clavar-se alguna cosa, de fer-se ferides als peus… però l’inici és suau: caminar per sorra, fer equilibri sobre troncs i atrevir-se a trepitjar pedres fixades en rajoles. Confiats, arribem a la zona humida de l’obaga del bosc i, amb la ment alliberada de preocupacions de ciutat, sentim la frescor de trepitjar terra mullada i traspassar piscines de fangs per superar la zona humida i arribar als suros triturats, primer; trossejats, després. A poc a poc, anem posant reptes més complicats als peus però es compensen amb l’augment gradual de la nostra confiança i reconnexió amb el nostre ésser més primari, aquell jo cavernícola, gairebé, que caminava pel bosc sentint-se una part d’ell.
 

La segona part del sender està dedicada a la música i els animals. Podran provar com sonen instruments com un gong o cilindres metàl·lics enmig de la natura, alhora que caminaran, després, acompanyats pel ritme que d’altres tocaran darrere seu. Els instruments s’intercalen amb miradors d’animals com guineus i porcs senglars que difícilment albiraran, ja que el rebombori de la gents els posa en alerta. De fet, aquesta és l’única pega que li posaríem al sender: la massificació, ja que en alguns ponts penjants, per on solament poden passar cinc persones a la vegada, es fan cues de fins a 15 minuts d’espera. Segurament, l’experiència seria encara més bona si es fes el recorregut per grups de 10 i anessin sortint de l’inici amb 30 minuts de diferència, per no acabar-se trobant.

Les darreres passes del Sender dels Sentits, que es troba a la Selva de l’Aventura (recomanem fer un cop d’ull a totes les propostes del seu web selvanatura.com) són per al tacte i l’olfacte i l’últim tram de ponts penjants i laberints naturals, amb túnels de branques.

Si es pregunten si els més menuts de la casa suportaran el sender dels sentits, val la pena que sàpiguen que haurien de dubtar més de la capacitat dels adults. Ells caminen amb naturalitat descalços pel sender, mentre es veuen adults de puntetes, amb cares d’incomoditat i ganes de finalitzar aquella tortura. Solament els passa a aquells que no saben aprofitar l’oportunitat de desestressar-se, desconnectar i buidar-se del negativisme i l’amargor. Si ho fan, quan arribi l’hora de passar per la zona de netejar els peus i recuperar les sabates que hauran deixat a l’inici del recorregut, se sentiran orgullosos de si mateixos, empoderats, forts i contents.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre