Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Tornen els matalassers

Actualizada 05/12/2017 a las 15:37
247931_3.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_1.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_2.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_4.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_5.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_6.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_7.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_8.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_9.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
247931_10.jpg

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

©

SEGRE
L’Antònio Jové Cortada és la segona generació de matalassers de Menàrguens. Ho ha après tot del seu pare, Josep, que amb 83 anys frisa per brandir els bastons amb els quals es pica la llana. Aquella imatge que molts tenen arxivada en els records d’infantesa, quan venien a casa aquests artesans a casa a refer els matalassos de llana i ho feien als porxos, als patis, a l’era... En el darrers temps ha crescut l’interès per dormir en matalassos de llana, un descans natural que busquen els de sempre però també els que aposten per l’ecologia en tots els seus àmbits.

El Sisco diu que la Ramona és molt sibarita amb el dormir, i que a casa tots els matalassos són de llana. Ella s’encarrega de gust de seguir pas a pas el ritual de neteja dels matalassos que s’ha de fer cada cinc anys, aproximadament, tot i que depèn de l’ús que se’ls doni. “Si visquéssim en un pis seria impossible mantenir els matalassos, perquè la Ramona neteja tota la llana al safareig durant un dia i l’estén al pati de manera que passi aire per sota i per sobre. Si plou, tenim el meu antic taller d’aluminis perquè s’assequi a dintre”, explica el Sisco, que per tot això creu que “avui en dia dormir en un matalàs de llana és un luxe”. Ho és també conèixer un matalasser en actiu. “Sempre tractàvem amb el matalasser del poble, de Bellvís, però ja fa uns 15 anys, quan va morir, vam buscar i vam trobar el Josep de Menàrguens, i ara, ve el seu fill, l’Antònio.” L’Antònio Jové Cortada sempre estava a prop del seu pare, el Josep, quan feia un matalàs de llana. En feia des de l’any 1947, quan el Josep tenia 13 anys i feia de mosso a Térmens i va veure que es necessitaven matalassers per cobrir tota la demanda que hi havia. “Aleshores a les cases tothom va començar a canviar els matalassos vegetals de crin, que anaven molt bé per a la canalla, perquè si es pixaven es posaven a assecar a fora i quedava perfecte, sense pudors ni res; així com els de borrassa o panissot per matalassos de llana”, diu el Josep, que des de fa uns anys que no es pot dedicar a allò que li dóna la vida. “Per a mi la llana i els matalassos ho són tot. M’agrada fer-ho. Quan era jove i treballava d’altres coses, els diumenges m’aixecava a les cinc del matí per anar a fer matalassos per les cases. Era d’hora perquè s’ha de fer a la fresca, si fa calor la llana no corre”, diu mentre se’l mira amb admiració el seu fill i deixeble. L’Antònio recorda tot el que explica el seu pare i comparteix la seva passió, per això va voler aprendre-ho tot de l’ofici i pren el relleu ara dels clients del pare i n’afegeix molts més. No té web, ni el trobareu al Facebook. “Qui em necessita, em troba”, assegura convençut. I així passa. Enguany ha fet 25 matalassos, el doble de tots els que va fer l’any passat. “Els matalassos de llana tornen. Hi ha metges que els recomanen, no solament per a l’esquena sinó per qüestions d’al·lèrgies. Els sintètics en donen més que la llana. M’ho expliquen els nous clients que arriben a mi amb aquests raonaments”, ens comparteix l’Antònio. “La gent ara vol tornar al menjar natural, veritat? Ecològic. I aquest camí també porta a buscar un descans igual de natural, així que arriben a la llana”, afegeix amb encert el Josep fent una anàlisi del que acaba de dir el seu fill. Abans d’acompanyar l’Antònio fins al seu taller de Menàrguens, el Josep s’anima a ensenyar-nos el ball de bastons amb què es fa picar la llana, el primer pas per fer un matalàs. S’aixeca de la cadira de rodes que el separa dels seus matalassos i branda els dos bastons fent un cercle imaginari que envolta tota la seva figura. Talla el vent després de marcar el ritme, i cada matalasser té el seu. La melodia resultant del que en castellà en deien “barear la lana” acaba per fer recuperar l’esponjositat de la llana.

Al taller de l’Antònio hi ha una màquina de cosir. “És nova. Abans cosia la mare els pedaços de roba per evitar que s’estripés quan posem els ullets i passem les vetes. Ara ho he de fer tot jo”, diu el matalasser de Menàrguens sense treure la vista de l’agulla que traspassa la roba de cotó que serà un coixí per a un nen. Quan té la roba reforçada, es col·loca a la màquina que ha heretat del seu pare per posar-hi els ullets per on farà passar les vetes. Les fixa amb força i passa a picar la llana abans d’omplir la roba que embastarà per després fer passar les vetes amb molt d’encert. Cal intuïció per encertar a fer passar l’agulla d’una banda a l’altra del matalàs passant a través de la llana. Finalment, enfila l’agulla amb un fil de quatre caps –el més resistent de tots– per fer la primera cosida del matalàs. La darrera serà fer les vores amb el cosit anglès, el que farà que els llençols encaixin perfectament. Aquest procés es fa per als matalassos de totes les mides. Els de 90 cm porten uns 15 kg de llana, els d’1,35 m es fan amb 22 kg, no n’ha fet de més grans, però no perquè no es pugui sinó perquè no hi ha demanda, i ell treballa per encàrrec. Com feia el seu pare, es desplaça a casa dels clients, com és el cas del Sisco i la Ramona. Durant les quatre hores que dura el procés de refer els dos matalassos del matrimoni de Bellvís, s’atansen alguns veïns a observar la seva feina, que desenvolupa al garatge de la casa. La Teresa Solsona apareix després d’endreçar els plats dels convidats que ha tingut a dinar. “Quant costa que em facis un matalàs, xiquet?”, li pregunta a l’Antònio, que ja passa per la fase de cosir el primer matalàs. “Depèn de com sigui, però un així, serien uns 80 euros”, contesta. La Teresa li agafarà el telèfon perquè torni un altre dia a Bellvís, però avui li demana si li pot arreglar el coixí de llana amb el que dorm, que ja és massa pla. El matalàs que vol refer la Teresa és amb el que dormia quan era petita i encara hi dorm algun nét quan és necessari. “És que em sap greu de llençar-lo, tant pel lligam emocional que guardo com pel fet que està perfecte. Un matalàs de llana és per sempre”, diu. Però no sempre hi ha hagut matalassos de llana, com deia el Josep. El Sisco recorda com es va passar la infantesa dormint a la palla, al costat dels animals, quan arribaven convidats a casa, als quals s’oferien els matalassos de llana. “Molts dels meus amics dormien cada nit a la palla, que era el punt més calentó de tota la casa, vora els animals”, recorda. Ell tenia sort de la llana. No n’havia tingut tanta el seu padrí, a qui van empresonar dos dies per robar un sac de llana al pastor del poble. “La meva padrina l’havia enviat a prendre’n perquè els seus fills estaven plens de picades de paparres de dormir a la palla i el van enxampar”, recorda.

El de matalasser és un ofici que torna i, com tot el que renaix, té dos vides: la que conserva la línia tradicional de l’ofici, com l’Antònio de Menàrguens, i la que es diversifica o es reinventa, com ara la família Fornells, que fa matalassos des del 1910 a Sant Fost de Campsentelles, amb la seva marca Descans Natural (www.descansnatural.com) o l’Ecomatalasser del Berguedà (www.ecomatalasser.cat) que, fins i tot ven matalassos de crin. Bona part de la llana de l’associació Obrador Xisqueta, que compra anualment uns 2.000 kg a una dotzena de ramaders de la Vall d’Àssua, va precisament cap als tallers de Descans Natural, l’Ecomatalasser i altres distribuïts per Catalunya i l’Aragó. La Mariona Lloret, gestora de l’associació, subratlla que “hem notat la tendència creixent de llana per a matalassos. Si comprem 4.000 kg de llana bruta, que queda en la meitat un cop netejada, tres quartes parts són per a matalassers de Catalunya i l’Aragó”. L’associació promou l’economia rural i circular. Els seus productes, no solament la llana com a matèria primera, sinó que també les peces de roba que venen, són elaborats 100 per cent per artesanes de la Vall d’Àssua, encara que des de fa dos anys compten amb una línia de jerseis que fan a Igualada.

Mentre el Sisco explicava l’evolució del descans a casa seva, que és una mostra del pas del temps a casa de tots, l’Antònio ha anat enllestint la seva feina a Bellvís. El seu perfeccionisme amb les vares i l’agulla l’aplica també al recollir les seves eines. Desmunta la taula que li serveix per cosir assegut i no fer patir l’esquena, una taula que ha fet amb les seves mans; posa les agulles, els fils, les vetes i les estisores a les caixes de fusta amb compartiments per tenir-ho tot endreçat; demana ajuda per plegar el plàstic sobre el qual ha picat la llana i embastat el matalàs fa quatre hores, i ho va introduint tot al maleter del seu jeep. Fins a un altre viatge a casa d’un altre sibarita del dormir.

L’Obrador Xisqueta és una de les fonts principals de la llana que utilitzen els matalassers d’avui dia. Aquesta associació del Pallars Sobirà nascuda el 2009 compra llana bruta a una dotzena de ramaders de xisqueta. Tres quartes parts dels 4.000 kg de llana bruta que compren van cap a matalassers i la resta és treballada per artesanes de la comarca i la Vall d’Àssua que fan peces com mitjons, bufandes o jerseis. Aquest Nadal, el producte estrella és el jersei Pirineus, que poden mirar i comprar a www.obradorxisqueta.cat.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre