x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

La poesia feta joiaCaminar amb artArt de l'Urgell en femení

  • ALBERT GONZÁLEZ FARRAN
  • |LLEIDA
Actualizada 29/04/2019 a las 12:04
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© or i plata. Solitari amb turmalina talla navette, muntada en or i plata rodiada. A sota, Aros Vola, en plata banyada en or.

SEGRE
Text i fotos:

Or, plata, diamants... La joieria té una part ben fosca. Molts dels minerals que s’utilitzen per embellir el cos arrosseguen una cadena mortífera d’explotació humana i de greu impacte mediambiental que està fent estralls, sobretot en països en desenvolupament. Per això hi ha intents de joiers, molt modestos, que ofereixen al client, per un preu més elevat, una joia que no està tacada de sang. Li’n diuen Fairmined (mineria justa), una de les iniciatives a les quals està adherida la Clàudia Llop, que garanteix peces amb un or australià extret amb responsabilitat, solidaritat i curós tant amb la salut ambiental com amb la de les persones.

La papallona, a part de ser, òbviament, un insecte, és també un recurs artístic molt utilitzat des de l’antic Egipte. I és que la papallona pot representar l’amor, la fragilitat, la bellesa, la transformació i, fins i tot, el transgènere. La papallona és també el logotip de la joiera targarina Clàudia Llop, que amb les seves peces busca simbolisme i poesia. Per a ella, la seva papallona és un vol d’empoderament femení. “Però no necessàriament feminista”, aclareix. La Clàudia se sent femenina, com a persona i com a creadora, “i per això sols dissenyo per a les dones”. Creu que els homes (la majoria, és clar) són massa pràctics per portar joies, “són avorrits, massa avorrits”, riu. Però quan en troba un que en porta, li encanta. “Els trobo amb molta personalitat”, opina.

Sota l’epígraf Poetic Jewelry (joieria poètica), la Clàudia dissenya idees, inspiracions, somnis i pensaments en forma de joies. De vegades una fulla a terra, d’altres una conversa casual, la descoberta d’un pigment o fins i tot un trosset de metall perdut al seu taller poden inspirar-la per a una nova col·lecció. De fet, assegura que té un munt de projectes esperant “al sac”. I és que admet que “el cap em va molt més ràpid que les mans”. “Em canso de mi mateixa de les idees que em ronden i que no faig”, afegeix rient.

La Clàudia té el grau d’Història de l’Art per a la Universitat de Lleida i recorda com el món de les joies, i en general de l’ornamentació, està ficat dins un calaix de sastre al món de les arts. Tot i ser una de les activitats més antigues, més que l’escultura o la música, sembla que molts no la consideren art. “La joia, al ser una peça ornamental, que a més té una funció d’estatus i amb un cost elevat, s’ha acabat mercantilitzant”, lamenta. És doncs un pseudoart? Ella es reivindica: “Les joies poden esdevenir art si qüestionen la realitat”. D’aquí la seva obsessió per fer joies poètiques, ja que vol “jugar amb formes, amb textures, i qüestionar-se”. Ella vol contar històries amb les seves peces, vol transmetre missatges. “Explico el meu món interior”, resumeix.

Però, esclar, al final les joies també s’han de vendre i portar. D’aquí l’esforç que la Clàudia dedica al món de les aliances de noces, un dels pocs moments en què ha de treballar per al públic masculí. “Les col·leccions poètiques són més divertides, però no tenen tanta sortida com les aliances”, admet. “Les joieres hem de sobreviure!”, es justifica. Òbviament intenta imprimir la seva poesia en els encàrrecs dels clients, però malauradament la llibertat creadora no és la mateixa ni d’un bon tros.

La Clàudia és capaç de fer una aliança per als nuvis en poc més d’una setmana, però no aconsegueix crear una col·lecció sencera en menys de dos anys. La feina comercial li treu més temps del que voldria a la seva tasca creativa. I és que mentre una li dóna diners, l’altra, la satisfacció artística.

La joia, a més d’obra d’art, també té un component artesà. La tècnica és una part arrelada al sector, que obliga els professionals a tenir coneixements de química i física, i òbviament a controlar tot el procés de producció: de la selecció de la matèria primera a la seva transformació final, passant per la fosa, el tallat, la soldadura, la polida... “A mi m’encanta la feina artesana”, diu. Tant, que l’art poètic “no el puc entendre sense una bona feina manual”. Bé, qui diu mans, també diu màquines, ja que una bona part de la producció joiera de la Clàudia està controlada per les noves tecnologies. El disseny 3D per ordinador, les impressions en resina, les foses... són parts del treball que ja no fa l’artesà directament. Però ella defensa que això encara es pot considerar artesania. “El que importa és l’actitud artesana”, diu, “quan el joier controla totes i cadascuna de les etapes del procés productiu, quan no se’n desvincula mai, i òbviament acaba polint allò que la màquina crea en brut”.

La joieria de la Clàudia Llop és al cor del barri antic de Tàrrega. Un entorn entranyable que li dóna personalitat. Ara ja fa vuit anys que va obrir al públic i desitja anar apartant-se de la venda al carrer per apropar-se a l’electrònic, que creu que li permetrà passar més temps concentrada al taller i, esclar, fer allò que més li agrada: crear, crear i crear.

Va estudiar disseny d’interiors a l’actual Escola d’Arts i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega, però el món de la moda sempre l’havia atret. Li agrada que en la seva vestimenta sempre hi hagi algun detall que cridi l’atenció. Malgrat això, l’Olga Valls, d’Anglesola, havia dedicat durant anys la seva vida professional a l’interiorisme, sobretot especialitzant-se en projectes d’il·luminació. Quan la crisi va fer acte de presència a la seva feina, ara fa uns sis anys, i va obligar a tancar la firma centenària de l’Urgell per a la qual treballava, va suposar el primer gra de sorra –sense que potser en aquells instants ni ella en fos conscient–, perquè el cuquet de l’empoderament femení digués “sóc aquí i puc fer-ho, me’n puc sortir”. I és que després d’uns mesos de tirar endavant uns projectes d’altri, l’Olga es va adonar que si era capaç d’enlairar les idees d’algú altre tota sola, també ho havia de ser de fer realitat els seus somnis. I a poc a poc va néixer On! Credule, la seva pròpia firma de sabates, que elabora a mà al seu taller d’Anglesola, als baixos de casa seva, un cop els fills són a l’escola. Aquí pot deixar anar la seva imaginació i, en cada una de les seves creacions, s’aprecia aquell toc d’originalitat amb què la diverteix captar l’atenció de qui té al davant. Evidentment, com la Clàudia, també adapta les seves creacions a les preferències de gustos i colors de les (sobretot) clientes.

El desencadenant que va propiciar que l’Olga es plantegés seriosament posar en marxa la seva pròpia firma de sabates va ser quan en fer la Comunió el seu fill no va trobar ni unes sabates que li anessin bé. Tenia el peu molt llarg, però estret, i amb aquestes característiques l’únic que el podia calçar eren sabates d’home, que malgrat tot se li veien grans. El noi va celebrar l’esdeveniment amb unes vambes, !que s’adien al seu vestit, però vambes al cap i a la fi! A partir d’aquí va crear uns prototips pensant en aquest tipus de perfil, que van lluir el noi i uns amics, encara que no van acabar de fer-los el pes i el projecte no va tirar endavant. A qui sí que van agradar, però va ser a les mares, que es trobaven còmodes amb vambes de pell en colors.

Per tirar endavant el seu projecte, l’Olga va partir de zero, perquè havia d’adquirir els coneixements tècnics, tot i que el sentit de l’estètica segur que rondava pel seu ADN. Per això es va anar a formar a la ciutat valenciana d’Elda, que viu fonamentalment de la indústria del calcer, i hi continua anant quan ho necessita, per intercanviar impressions i dubtes amb diferents professors. Vol fer quelcom que surti dels negres i marrons que acostumem a veure als aparadors de calçat. Ànima d’artista. “Buscava estampats diferents, així que em faig estampar les pells exclusivament per a mi”, explica. Així, entre les seves col·leccions es poden trobar botins amb la flor característica de Barcelona, però també amb uns dibuixos de mosaics hidràulics. No són unes imatges qualsevol. “El senyor Josep Maria Pujol té un petit museu de rajoles hidràuliques a casa seva, a Mollerussa, i vaig anar a veure’l, i d’allí em vaig fer estampar algunes pells”, revela. Altres són de “la flor de Barcelona, que sempre m’ha agradat molt”, explica. El que fa l’Olga no són ben bé sabates a mida, però sí que a partir dels motlles estàndards pot alterar la forma segons les necessitats dels clients, “posant una mitja plantilla, aixecant el taló, engrandint els amples, o canviant els colors i les pells a gust dels clients explica”. Uns clients que la van començar a conèixer quan fa uns anys va presentar una col·lecció sencera de ballarines. Precisament arran d’aquí, una de les seves sabates va

viatjar

fins a Nova Zelanda. Les va veure una noia que treballava com a

au pair

, la Que Ann, i li va demanar que les hi adaptés. D’aquí que una de les seves

sleepers

portin aquest nom, Que Ann. No són les úniques. Les Olaya són en honor d’una de les seves primeres clientes, que li va demanar precisament aquest model de mocassí i els

blutchers

que va fer per al seu pare s’anomenen Ramon. Precisament els homes, com en el cas de la Clàudia, són el perfil més reticent. De moment.

On! Credule és un nom que fa referència a tot el que representen aquestes sabates. És la història de l’Olga, la seva força de voluntat i el fet d’haver-se adonat del seu potencial. És una expressió que ha creat la mateixa creadora, unint dues idees. Per una banda, utilitza l’expressió anglesa On! “per fer referència a

activa’t

,

tira endavant

”, explica. Per l’altra, amb

credule

, “volia buscar el sentit de

creu en tu mateix

confia en tu

”. D’aquesta manera, “he transformat incrèdul, en On! Credule, en certa manera és una mena d’empoderament, de ser conscients que ens podem fer el que ens proposem”, sentencia l’Olga.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre