x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Uns pagesos d'alçada

  • GINA DOMINGO
Actualizada 16/09/2021 a las 17:32
a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© La Gemma, del Papiol, ja coneixia la Vall Farrera i els voltants perquè de jove hi anava de vacances

Felipe Valladares
a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© A Herbes de l'Alt Pirineu també s'hi pot trobar una agrobotiga on es venen tots els productes que fan.

Felipe Valladares
a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© a mil metres d'alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l'escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

SEGRE
a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© a mil metres d'alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l'escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

SEGRE
a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© El Pedro i la Gemma cultiven i recol·lecten més de 60.000 plantes de vuitanta espècies diferents.

SEGRE

“Temps era temps, quan sortia fum de les xemeneies de totes les cases, quan encara es convivia amb la natura, quan tots els racons de la muntanya eren plens de cultius, arbres o animals de pastura...”, expliquen la Gemma Navàs i el seu company Pedro Zurita en la presentació d’Herbes de l’Alt Pirineu. Un projecte de vida, en el qual han posat “molt d’amor i afecte” i que desenvolupen al poble d’Araós (Vall Ferrera) a quasi 1.000 metres d’alçada. Van començar amb 2.000 plantes aromàtiques i medicinals i ara en cultiven i recol·lecten més de 60.000, de vuitanta espècies diferents. Tot el procés es fa manual i es cuida la recol·lecció de manera especial per tal que la terra no pateixi, aplicant així l’agricultura regenerativa i fent un pas endavant a partir del concepte ecològic.

Barreges especials amb hisop, orenga grega, sajolida, farigola blanca, equinacea i estèvia que gaudeix de propietats antibiòtiques i desinfectants; fins a quinze infusions diferents en kraft, totes elles amb les propietats aromàtiques i pal·liatives, també d’altres en llaunes cadascuna amb les seves propietats, plantes de cosmètica, cuina, plantes a granel, etc. i així fins a vuitanta especies diferents de plantes aromàtiques i curatives, podem trobar a Herbes de l’Alt Pirineu al poble d’Araós, on la Gemma i el Pedro porten a terme el seu projecte des de fa sis anys.

Un projecte que neix arran d’uns canvis importants i no gaire bons en la vida de la Gemma, fa uns dotze anys. Ella, originària del Papiol, va veure la necessitat de sortir d’una mena situació que arribava a angoixar-la i de vegades “les casualitats de vida et fan fer un pas endavant”, explica.

“De fet, jo ja coneixia tota aquesta zona, perquè amb els pares sempre anàvem de vacances a la muntanya. Per a mi aquestes valls, ja llavors de joveneta, eren la tranquil·litat, el retrobament ple amb la natura i m’encantava.

I la casualitat va fer que una amiga guanyés una oposició a mestra i li toqués Alins, que ella quasi no sabia ni on era, però jo sí, i vaig pensar: per què no?” I dit i fet la Gemma va deixar el Papiol per instal·lar-se a Araós. D’això fa ja dotze anys i quasi sis que, juntament amb el Pedro, va decidir portar a terme el projecte que sempre li havia agradat i rodat pel cap: tenir una terra on poder conrear amb respecte i amor a la natura.  La seva àvia ja li havia ensenyat com cultivar algunes plantes medicinals o per a la cuina i potser per això va estudiar per ser tècnica agrària.

a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

La Gemma reconeix que tot plegat no ha estat fàcil, “si només ho haguéssim plantejat com un negoci, ja fa temps que hauríem tancat”. La Gemma es defineix com una persona optimista, de vegades massa confiada, fàcil d’il·lusionar, mentre el seu company, el Pedro ,“toca més de peus a terra i per tant ell el projecte el veu d’una manera més pragmàtica i real”.

Aquest tàndem, d’il·lusió i pragmatisme a la vegada, és el que ha fet que Herbes de l’Alt Pirineu continuï endavant. I és que “en aquests moments l’agricultura sobreviu a base d’ajuts oficials i el sector de les plantes aromàtiques i medicinals tal com el tenim plantejat nosaltres no encaixa en els estàndards oficials”. I és que la Gemma i el Pedro treballen en poc espai.

En aquests moments tenen una hectàrea i mitja prop de l’ermita de Sant Francesc, davant del bosc de Virós, on cultiven planta aromàtica i medicinal i procuren tenir una bona mostra de totes aquelles que no es poden trobar silvestres, com per exemple la tarongina, les mentes, les lavandes o la rajolida. Totes aquestes espècies han estat plantades “amb delicadesa i cuidades amb paciència” i de manera ecològica i aplicant també el principi de l’agricultura regenerativa, és a dir, tot es fa a mà, especialment el llaurat, procurant sempre que en qualsevol punt del procés la terra no pateixi. Treballar d’aquesta manera és dur, perquè retarda el procés però a canvi “aconseguim un producte d’altíssima qualitat. Les nostres plantes són de l’any i de la terra, ben treballada i transformada i per tant aconseguim uns productes amb un sabor i unes aromes impressionants i amb totes les seves propietats reals”.

a mil metres d’alçada. Araós, a la Vall Farrera, és l’escenari del projecte de vida de la Gemma i el Pedro.

I és que la seua manera de treballar es basa, sobretot, a no llaurar, no utilitzar plàstic a la terra, ni productes químics o adobs d’origen animal i no intervenir amb maquinària durant el procés. “Nosaltres barregem els cultius amb moltes herbes que neixen espontàniament, respectem els cicles de les plantes, dirigim una mirada respectuosa cap a la terra que treballem i és que al cap i a la fi estimem la nostra feina”.

Muntanya amunt d’Araós, al bosc de Virós, la Gemma i el Pedro tenen concedides per part de la Generalitat i l’ajuntament un total de cinc hectàrees per fer la recol·lecció de planta silvestre. “Són cinc hectàrees de bosc on collim l’hiperic, la milfulles, o la cua de cavall, entre altres”. Són herbes que temps era temps omplien el rebost de les cases de muntanya, on la tradició de les herbes curatives s’anava passant de generació en generació. Era el que s’anomenava la tradició remeiera, lligada a les plantes curatives i d’una cultura basada en la convivència amb la terra i la natura.

Arribat el moment de collir les herbes, la Gemma i el Pedro ho fan amb tisores i després les porten als assecadors naturals que tenen. Allí les plantes s’assequen de forma natural, sense aire forçat. Un cop completat aquest procés les desfullen a mà, “perquè així la fulla queda sencera”, i després ho envasen manualment em bosses de blat de moro no transgènic.

A Herbes de l’Alt Pirineu també hi podem trobar una agrobotiga on es venen tots els productes que fan i a més hi ha un obrador amb un “petit jardí” on hi ha una representació de totes les plantes que cultiven. També ofereixen tallers i visites als cultius a tots els visitants, molts dels quals es mostren sorpresos de la gran varietat de plantes i especialment dels remeis que conjuguen en algunes d’elles.

Per a la Gemma “és una llàstima” que a Catalunya no hi hagi més cultius de plantes de aromàtiques i medicinals “perquè és una bona terra”, però ara el 90% venen de la Xina, el Marroc i Hongria. No obstant, diu que “si tu proves una infusió nostra notaràs una gran diferència. Una infusió que té tarongina collida al Pirineu súper bona, amb una aroma espectacular; lavanda cultivada i camamilla collida flor a flor. Tu obres la bosseta i veus que pots separar totes les flors, la tarongina, la lavanda o la camamilla. Això no ho trobes en cap altre lloc”.

La Gemma és molt sincera quan explica que “si a mi algú em diu que li fa mal alguna cosa, el primer que li contesto és que vagi al metge. Ho tinc claríssim. Les plantes medicinals són per recolzar, per amorosir. Per exemple si estàs prenent una medicació una infusió et pot relaxar el cos, fer-te sentir més bé. Hem de tenir molt present que ja temps enrere les plantes medicinals eren bàsicament preventives, també curatives, però bàsicament preventives”.

La Gemma explica que “jo he escoltat molt les padrines i, per exemple, a Tor, que es quedaven aïllats mesos i mesos, la seva medicina no era en una farmaciola, la seva medicina era tenir moltes plantes. Sempre m’han comentat que una bona padrina, una bona mestressa de casa, no és la que cuina i neteja molt, sinó la que té el rebost de plantes medicinals ben ple i ben arreglat”.

Descubrir
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre