El paradís 'youtuber'

Per La primera generació

que va créixer amb un comandament de joc entre els dits davant la pantalla del televisor durant hores per passar pantalles del Sonic o el Mario Bros a mitjans dels noranta ja fa dies que són pares i alguns comparteixen aquella afició amb els seus fills. Ells ho van viure com un entreteniment. En cap cas ningú sospitava fa vint-i-cinc anys que això pogués esdevenir una professió. Els més espavilats potser es van preguntar que algú hi havia al darrere, que hi havia creadors i que això podia esdevenir una indústria que donés feina a informàtics, programadors, enginyers, dibuixants, dissenyadors o guionistes. El que segurament ningú no s’imaginava és que apareixerien jugadors professionals, joves que es farien milionaris gravant-se mentre condueixen cotxes per escenaris de fantasia o matant gent en un món apocalíptic. Una de les opcions més rendibles dels anomenats

youtubers

són els jugadors en línia. Amb milers de vídeos penjats a la xarxa, milions de seguidors i bilions de visualitzacions, aquests joves han passat de ser uns adolescents que es gravaven amb una webcam a la seua habitació a gaudir d’uns ingressos prou generosos com per plantejar-se el canvi de nacionalitat i traslladar-se a Andorra com en el seu dia van fer Jorge Lorenzo o Montserrat Caballé. Malgrat que no s’ha fet mai públic els diners que guanyen –Socialblade calcula que es podrien moure al voltant dels 1.000 euros diaris– els

youtubers

més populars s’han mudat al País dels Pirineus per pagar menys impostos. La pressió fiscal del principat d’Andorra és menor que l’espanyola, aquest és el motiu que han defensat obertament personatges com Willyrex, Staxx o Vegetta777. Encara que no han fet mai una roda de premsa per explicar obertament la seua decisió, en diferents tuits i missatges han explicat que la decisió està motivada per raons econòmiques. Diuen que no volen evadir impostos, sinó que, senzillament, en volen pagar menys i que necessiten estalviar. I afegeixen que ningú no sap com pot evolucionar la seua professió actual i ningú no els pot garantir que en els propers anys podran mantenir el nivell d’ingressos actual. Un argument, el de l’estalvi i els plans de futur, que xoca amb el tren de vida luxós del qual fan ostentació oberta a les xarxes, exhibint cotxes de gamma alta i vivint en mansions per les quals paguen 5.000 euros al mes.