La inseguretat del futur

Per Els atracaments

i robatoris analògics són més comprensibles per la seua violència tangible. Tothom és capaç d’entendre l’amenaça d’una arma o preveure què passa si uns desconeguts desaprensius entren a casa quan no hi ets i s’enduen tot el que trobin de valor. Els crims cibernètics ja són una altra dimensió, es mouen en un terreny que és obscur i incomprensible per a la majoria de la població. La majoria no brandem ganivets pel carrer amb la intenció de robar carteres, però és un acte més fàcil d’aprendre que no pas hackejar un rellotge intel·ligent per robar les contrasenyes que el seu propietari tecleja en un ordinador.

Apple va reptar aquest estiu els pirates informàtics de tot el món a entrar de forma remota en qualsevol dispositiu Iphone sense la complicitat del seu usuari. Oferia un milió de dòlars a qui fos capaç de hackejar els seus telèfons. El problema no és l’aparell sinó les aplicacions, les connexions a internet en xarxes no segures i la relació dels telèfons amb altres dispositius. Segons IoT Analithycs es calcula que l’any que ve ja hi haurà més de 21.000 milions d’objectes connectats a internet. L’Internet de les Coses (IoT en el seu acrònim anglès) és una realitat inevitable a mitjà termini. A través del mòbil i altres gadgets personals se’ns oferirà gestionar el nostre dia a dia: des de fer la llista automàtica de la compra a través de sensors dins la nevera que detecta la falta de certs productes fins a tenir sistemes de llums que s’encenen o apaguen automàticament segons la intensitat de la il·luminació que hem decidit prèviament en relació amb la llum natural que entra per la finestra. Però si un dels més grans casinos de las Vegas va patir un atac informàtic el 2018 a través d’un termòmetre intel·ligent instal·lat per controlar la temperatura de l’aigua d’una peixera, una dada que va revelar l’empresa de ciberseguretat nord-americana Darktrace, no cal ser gaire paranoic per suposar quina és la vulnerabilitat a la qual estarem exposats en els propers anys.

Utilitzar contrasenyes complexes, gestionar amb recel els correus electrònics sospitosos i desconnectar els dispositius i els perfils quan no els utilitzem són tres de les mesures gratuïtes que estan al nostre abast per complicar la feina a aquelles persones que tenen els coneixements per robar-nos dades personals amb la intenció de fer-ne un ús delictiu. Per a la resta, algunes de les mesures de seguretat més importants no són cosa nostra sinó de les empreses fabricants. La nostra responsabilitat és apostar per aquelles companyies que demostrin més solvència en aquesta matèria.