Emergents

Què relaciona

les partícules elementals amb l’organització social dels humans a la Terra? Alguna cosa hi deu haver, perquè, si anem gratant, la darrera acaba desgranada en les primeres. I, tanmateix, si una intel·ligència poderosa hagués disposat d’una sopa infinita, primordial, de quarks i leptons, i hagués hagut de predir com seria el món d’avui, segurament no n’hauria encertat ni una.

Quan s’agreguen elements per fer un tot més gran, s’anomena propietat emergent a la que té el tot però que és absent a les seves parts. De quarks i leptons n’emergeixen àtoms, i segueixen, a la seqüència, molècules, la vida procariota, la vida complexa eucariota, la consciència, l’organització social i la tecnologia avançada. Més o menys.

El més interessant és que sovint no es pot concebre, a priori, què emergirà d’un nivell determinat. El salt està subjecte a contingències de l’atzar, a la serendipitat, i tal com el domini de la tecnologia el tenim els humans, també la podrien haver desenvolupat altres éssers ben diferents, potser amb quatre potes i dos braços com el centaure. La mitologia clàssica, per cert, fabricava nous éssers per agregació quimèrica de coses observades més que per emergència de noves propietats. La ciència-ficció més especulativa ens ha llegat algunes propostes, com els éssers tous del gran Asimov a

Fins i tot els déus

, però, igual com passa amb la Història, una altra ciència que treballa amb èxit el passat però no es dedica a predir el futur, si algú l’encerta al preveure l’emergència d’una nova propietat mai no observada mirant les parts, normalment serà per pura casualitat.

No saber veure que les parts no expliquen el tot es coneix de ben antic com a fal·làcia de divisió. Així, en la precària (però meritòria) teoria atòmica dels grecs antics, els àtoms d’aigua s’imaginaven com a humits i els de foc, com a calents. I a les beceroles de la microscòpia, s’havia arribat a descriure l’esperma humà com format per homuncles, homenets en miniatura amb totes les característiques d’un home. Això, però, duia a una paradoxa: aquests homuncles venien de minihomuncles, al seu torn? On finia, tot plegat?

La categorització del món en realitats a nivells diferents connectades per propietats emergents, malgrat que aquestes siguin contingents i sovint impredictibles, ens dona una visió molt més endreçada i fructífera de la Natura i de nosaltres mateixos.