Contravent

La navegació a vela requereix unes habilitats que sols s’obtenen amb l’experiència. Un cop adquirides, però, els navegants experts són capaços de conduir la nau gairebé en qualsevol direcció, al marge del lloc des d’on bufi el vent. Certament, no es pot anar del tot contra el vent, però per poc angle que tingui amb el moviment és possible aprofitar-lo. Fins i tot, si cal moure’s exactament en sentit contrari al vent es pot aconseguir fent una navegació en ziga-zaga.

Si el buc de la nau fos una semiesfera polida, com una closca de nou llisa, i posem la vela travessera al vent, es mouria només en la direcció d’aquest. Aquesta situació s’altera girant la vela, de manera que en la composició vectorial de la força del vent hi hagi un component paral·lel a la vela, que no la mourà, i un de perpendicular, que causarà l’empenta. Això sol, però, faria difícil mantenir la vela en la posició desitjada, ja que el buc giraria lliurement entorn del pal que sustenta la vela i faria que aquesta girés.Com saben prou bé els mestres d’aixa, que construeixen vaixells, el fons de la nau ha d’estar rematat per una carena o quilla, que és un acabat tallant que s’enfonsa a l’aigua, força el moviment en una sola direcció i impedeix el desplaçament lateral.

Això serà cert, és clar, en absència de corrents marins, que poden moure sense fricció tot el buc. La quilla no sols estabilitza la posició de la vela respecte a la direcció del moviment, sinó que facilita que una part de la força del vent sobre la vela acabi empenyent el buc en la direcció desitjada; fins i tot quan el vent té un moviment parcialment contrari al sentit de la navegació, com es veu a la imatge (A), que seria la corresponent a un vaixell aturat però sotmès a aquest vent.

L’existència de la força fa que el vaixell s’acceleri fins que la fricció amb l’aigua iguali l’empenta: velocitat de creuer.I l’embarcació es pot moure també més ràpid que el vent. A mesura que corre més, a bord es percebrà un vent aparent (VA) que resulta de restar el vector del moviment del vaixell (VV) al del vent real (VR). Si VA és paral·lel a la vela, no hi haurà empenta. Aquesta situació pot correspondre a VV més gran que VR (imatge B, supòsit sense fricció de l’aigua), i per tant l’empenta no cessarà fins que el vaixell corri més que el vent que l’empeny, mesurades totes dues velocitats des de fora.