Una bona amistat sobre dues rodes

Blackie Books

és una petita editorial catalana especialitzada, sobretot, en traduccions. Només fan traduccions i no tenen manies: assajos, novel·les i còmics són els tres fronts en els quals batallen amb llibres bonics, delicats i a voltes, també, delirants.

El taller de bicicletes (O el secret inconfessable d’en Raoul Taburin)

no és exactament un còmic. Editada per primera vegada a França el 1999, s’acosta més a la idea de novel·la il·lustrada que no pas al còmic. Defugint el model clàssic de les vinyetes característiques com a fil narratiu, Sempé sempre ha treballat amb una combinació més clàssica de textos narratius i il·lustracions. Dibuixant i guionista veterà i vitalista, les seues històries també s’han caracteritzat per acostar-se als personatges des de perspectives humanistes.

D’entrada, molts lectors relacionaran el Petit Nicolás amb Francisco Nicolás Gómez Iglesias, el jove madrileny que va aixecar algunes tapes de les clavegueres de l’estat espanyol al protagonitzar episodis esperpèntics amb els serveis secrets, la casa Reial, la família Pujol, la policia nacional o el govern de Rajoy. Després, si algú es pregunta d’on va sortir el nom, no serien pocs els qui sabrien vincular-lo amb el personatge que van crear Sempé i Goscinny els anys cinquanta. L’estil fresc i senzill de l’autor francès es manté impertorbable al llarg dels anys i, lluny de quedar desfasat o antiquat, manté la gràcia dels clàssics que envelleixen amb dignitat.

El taller de bicicletes

és una petita faula sobre els secrets i el preu que podem pagar per amagar-los. No és un psicodrama, aquest no és l’estil de Sempé. Raoul Taburin és el millor mecànic de bicicletes de Saint-Céron. És tan bo que la gent no té bicicletes sinó taburines.

El secret inconfessable d’aquest apassionat de les dues rodes és que ell no sap anar amb bicicleta, és un autèntic negat per a l’equilibri sobre els pedals. Amb aquesta senzilla premissa Sempé ens obre un petit món de personatges que se’ns fan propers perquè, aparentment, són tan fràgils com la traça del seu creador.