Identitats atzaroses

A Martín López Lam,

totes les referències el citen com un autor peruà que resideix a València. Nascut a Lima el 1981, d’aquí a poc temps ja farà una vintena que viu a la capital del Túria, des d’on ha consolidat una carrera com a il·lustrador i autor de còmics. De fet, López Lam ha guanyat el dotzè premi internacional de novel·la gràfica convocat per l’editorial Salamandra Graphic i FNAC amb l’obra

Las edades de la rata

. Mentre continua sent un autor andí que resideix a València, la pregunta que es fan molts i que potser també es fa l’autor és si López Lam serà mai un autor valencià d’origen peruà. En una entrevista recent arran de la publicació de la novel·la confessa que no és autobiogràfica, que només ha agafat algunes anècdotes per acabar de vestir la trama d’Isidoro, l’etern escriptor ludòpata i solitari que abandona Lima i es desprèn del passat com qui li perden les maletes i ha de començar de bell i de nou. El desarrelament i els conflictes identitaris dels personatges, desubicats constantment per unes circumstàncies capritxoses que els superen, és un dels temes que Lam aborda en les diferents trames que conformen

. Seguint dos protagonistes que viuen en llocs i èpoques diferents, l’autor construeix uns paisatges gràficament impactants. El seu estil defuig tradicionalment i volguda la línia clara, López Lam sempre s’ha sentit còmode amb un ús del negre que bruteja, creant unes atmosferes fosques i decadents. En aquesta darrera novel·la aposta per utilitzar uns colors que s’allunyen de la realitat a canvi d’acostar-los a les emocions dels protagonistes.

Manuela i Isidoro són els dos personatges al voltant dels quals basculen les dues trames de la novel·la, una comença en un poble de l’interior peruà a mitjans dels anys trenta i l’altra arrenca en un bar de Lima el 2005. Sense connexions aparents, les dues històries avancen en paral·lel, s’intercalen els capítols sense que aconsegueixis esbrinar en quin punt es trobaran. La història d’Isidoro, explicada en tercera persona per un dels seus amics, és molt més lineal i accessible. A través d’ell podem veure les angoixes i contradiccions que sovint assetgen els creadors mediocres, sempre esperant el moment idoni per posar-se a escriure la novel·la definitiva. Les trames que orbiten al voltant de Manuela són més embolicades, amb una combinació de parelles, morts, esperances, aparicions i separacions que són salpebrades de realisme màgic a mode d’aparicions fantasmals i ànimes que habiten en cossos d’animals.

L’atzar és un dels altres temes que conté la novel·la, una obsessió que l’autor explicita en les apostes sempre errònies d’Isidoro i que simbolitzen la facilitat amb què podem caure en gràcia o tot el contrari.