Adolescències 8.0

Inquietant seria un bon adjectiu

per definir aquesta història preadolescent, fragmentada, futurista i transgressora. També és intimista, entranyable i costumista. Molts adjectius per a una novel·la que, si fos una pel·lícula, seria un migmetratge. Seixanta-quatre pàgines que et cruspeixes en un no res. De fet, algún lector desaprensiu i sense presses l’haurà llegit d’una tirada mentre passeja per una llibreria buscant un títol per endur-se a casa. Greu error,

Tarde en McBurger’s

d’Ana Galvañ és un còmic que guanya en cada lectura, obrint portes a noves dimensions desconegudes. Austera –fent broma gairebé podríem dir que garrepa– a l’hora de donar detalls, l’autora va construint i encaixant les peces d’un trencaclosques que es mou en diferents dimensions temporals.

Tres amigues han quedat per passar la tarda en una hamburgueseria. Tenen onze anys i el que volen és ser una de les escollides pel viatge especial que sortegen amb el menú Once Party. Les escollides viuran una experiència única i irrepetible, així que estan molt excitades per saber què passarà. Ho sabrem nosaltres? Depèn, depèn del que entenguem per saber.

A tall d’exemple: les protagonistes tenen onze anys i una d’elles, parlant de la seua mare, diu que “la generació que va viure a l’exterior es va quedar una mica atrapada”. És només un comentari en una vinyeta de transició, una idea passavolant que situa l’acció en un món indeterminat en el temps i en l’espai. No hi ha referències, els personatges es mouen amb total normalitat en una realitat post món exterior en la qual hem d’anar encaixant diàlegs, escenes, vinyetes que gairebé ens passen desaparecebudes i que es converteixen, a mesura que rellegeixes, en baules imprescindibles per anar tancant les trames de les protagonistes.

L’estil gràfic de Galvañ, de línies clares i colors pastel, sovint sobreposats, va conformant a poc a poc, pàgina a pàgina, un ambient lleuger i vaporós en què les protagonistes flueixen amb la determinació inconscient pròpia de la preadolescència. Amistat, frustració, engany o enveja: tot concentrat en un còctel d’aquells que baixen bé, que semblen innocents, que et beus amb dos glops i t’animes a demanar-ne un altre fins que dius ep, això és més fort del que aparentava. L’edició d’ApaApa Còmics és una delícia d’acord amb la línia marcada per Toni Mascaró i Sergi Puyol: neta, curosa, plena de detalls i amb materials de primera.

En fi, Galvañ demostra una vegada més que és una autora que va molt més enllà de la il·lustració i és capaç de construir relats fascinants. Una novel·la de costumbrisme futurista que posa l’amistat per sobre de totes les coses.