Art brut, art pur

Una de les conclusions a les quals arribes quan només portes unes poques pàgines de lectura és que el còmic segurament és el millor format per explicar el que ens volen contar. En un llibre de text no seria el mateix, seria menys intens.

La profunditat –i densitat– dels textos teòrics no podrien competir amb el desplegament d’efectius gràfics que, de la mà d’Oriol Malet, ens permeten endinsar-nos en un univers tan ric i complex com és el que hi tracten: l’art brut. Un art que escapa als cànons, als dictats acadèmics i als prejudicis socials.

Un art despullat de tota voluntat intel·lectual, aliè al discurs, desemparat d’escoles, referents o corrents.

El còmic ens introdueix a la història i als principals exponents dels artistes referents i a la seua obra a través d’una jove estudiant que visita el Museu d’Art Contemporani Kunsthalle Bern, a Suïssa, i es veu sorpresa pels fantasmes de Hanz Prinzhorn, Jean Dubuffet i Harald Szeemann rondant.

Ells són els pares intel·lectuals d’un art tan incomprès com menystingut i apartat dels circuits comercials. Les seues històries i reflexions ens permeten endinsar-nos en els creadors que consideren més interessants i representatius, els que s’han guanyat un nom entre els clàssics moderns d’aquest corrent que defuig, i alhora procura imitar, les lògiques de l’art convencional.

Qui té dret a formar part d’un museu? Al final sempre hi ha algú que ha de fer la tria, i quan això passa ja tenim un peu dins la teranyina que es critica. L’art brut és incòmode per se, atès que els seus autors viuen i creen al marge dels mecanismes de l’art, tant de l’oficial com del contracultural.

Les seues obres no s’encasellen en corrents que puguem etiquetar, que comparteixen motius, escoles o fílies col·lectives reconeixibles; els autors no tenen cap intenció d’interpel·lar moralment l’espectador, ni de sacsejar-li la consciència política ni res d’això. Les seues obres són fruit de l’obsessió, de la creació compulsiva, de la necessitat de canalitzar les pulsions més intangibles a través de l’escultura, el dibuix o la pintura.

El resultat? Obres espectaculars.Malet mira de comprimir aquest procés creatiu, connectant les vides documentades dels artistes, els seus instints i les peces corresponents en unes composicions de pàgina brillants que en poques vinyetes ens permet anar de la seua infantesa a la peça final, passant pels moments vitals més importants. La manera de travar gràficament la narració del llibre és fàcil d’elogiar perquè està molt ben resolta.

En definitiva, un còmic excel·lent per introduir-nos a l’art brut i el seu univers.