Ous de dinosaure

Després de Dinosfera es pot visitar el Mirador del Cretaci, a 8 km per la carretera d’Isona. Cap a mig camí, a 3 km de Coll de Nargó, just damunt del nucli de les Masies i accessible per una pista d’uns 300 metres, el bonic restaurant L’Era del Pol, ofereix des de fa dos mesos una engrescadora combinació de bon menjar i vistes panoràmiques. Productes autòctons molt ben cuinats i presentats per Manu López i Josep Gartzke: embotits i formatges comarcals, timbal d’escalivada, carpaccio de peus de porc, calamars farcits, bacallà amb verduretes, una espatlla de corder a baixa temperatura que es fon a la boca... Tota una troballa. Obert els migdies de dijous a diumenge, divendres i dissabtes a sopar.

Amb el nom

de Dinosfera va ser inaugurat en 2015 un espectacular espai museístic al Coll de Nargó, presentat com a centre paleoambiental, que obre tots els dies per Nadal, Setmana Santa i l’estiu, mentre que la resta de l’any l’horari és el següent: dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 19, diumenges i festius d’11 a 14 (més informació al 609936970). S’hi arriba trencant a l’entrada del poble cap a la carretera d’Isona. A l’altura de l’església romànica de Sant Climent, on val la pena aturar-se per admirar-ne sobretot l’insòlit campanar atalussat i rabassut, s’agafa un carrer ascendent a mà dreta, que de seguida condueix al modern edifici apaïsat de formigó, vidre i ferro esdevingut un reclam científic, cultural i turístic d’elevat interès tant per a infants com per a adults, ideal per a visites familiars o escolars. Un cop a dins, val la pena contractar a la recepció el servei d’autoguiatge, que farà més profitós el recorregut. Aquest s’inicia per una sala on es projecta un audiovisual de sis minuts per anar centrant la temàtica principal d’un equipament dinàmic i dotat de modernes tecnologies: els nius d’ous de sauròpodes descoberts en alguns jaciments dels voltants, com ara la posta més gran trobada a tot Europa en 2005, una part de la reconstrucció de la qual pot ser observada en una de les vitrines. Plafons i pantalles informen del fenomen de la nidificació d’aquells enormes rèptils prehistòrics, abordant diferents aspectes com les dimensions (fins a 20 cm de diàmetre), forma, textura o classes d’ous i closques, la manera com els ponien les femelles de titanosaures, maisaures o oviraptors, el seu procés de fossilització, la feina dels investigadors, els canvis geològics, etcètera, en allò que constitueix un viatge en el temps que es remunta fins a l’època dels darrers d’aquests rèptils gegantins que habitaven a la zona del riu Sallent, fa uns 66 milions d’anys, i encara més enrere, fins a 200 o 300 milions, gràcies a restes del triàsic superior. La reproducció, a escala real, d’un d’aquells animals antediluvians deixant anar uns ous sota l’esguard depredador d’un cocodril primitiu, l’esquelet conservat del qual es pot veure allà a la vora, convida a fotografiar-s’hi.