Campanars singulars

El passat 25 de setembre,

la Generalitat declarava Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monuments històrics, els campanars d’Ars i Bescaran, dues entitats descentralitzades del mateix extens municipi de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell, situades per damunt dels 1.300 metres. Les dues edificacions pertanyen a esglésies que comparteixen també advocació, sant Martí de Tours, i singularitat arquitectònica: rodona la d’Ars, exempta o allunyada respecte del temple la de Bescaran.

Val la pena dedicar una jornada a visitar els pobles que les acullen, distants entre ells 32 km i tres quarts d’hora en cotxe. Per pujar a Ars des de la Seu d’Urgell (17 km i uns 25 minuts conduint), cal agafar l’N-145 en direcció a Andorra, girar cap a l’esquerra en una rotonda poc abans de la frontera, a l’altura del càmping La Valira, travessar per un pont el corrent d’aquest nom, seguir per la pista asfaltada que voreja de primer el riu Civís, passant prop de Sant Joan Fumat, després el riu Ars i encara més amunt el riu de l’Olla, fins a arribar a la destinació prevista. Tornant més tard a la Seu, per anar a Bescaran (16 km, 20 minutets) caldrà prendre l’N-260 que mena a Puigcerdà i trencar per la carretera panoràmica que s’hi enfila, deixant enrere Estamariu.

Sant Martí d’Ars és una parròquia documentada ja l’any 839, si bé l’església romànica que encara podem admirar i conserva alguns elements preromànics va ser erigida en el decurs del segle XI. D’una sola nau amb planta esbiaixada, en destaca sobretot l’original campanar cilíndric, semblant a l’andorrà de Santa Coloma, culminat per una teuladeta cònica. Amb dos nivells de finestres geminades i arcuacions llombardes a la part de dalt, apareix com una construcció molt graciosa.

Pel que fa a Sant Martí de Bescaran, la seva torre s’alça 17 metres a un centenar de passes de la fàbrica que data si fa no fa de la mateixa època que la d’Ars. Únic vestigi supervivent d’un antic monestir, es troba actualment dins del cementiri, a l’entrada del poble. Quadrada i d’aspecte imponent, coberta de pissarra, presenta finestretes als tres pisos superiors. La seva fotogènica silueta ressalta sobre els verds vessants del coll de Midós.

La declaració de béns d’interès nacional es podria fer extensiva a alguns plats que es poden tastar al restaurant La Canal, als afores de Bescaran, en una casa de pedra i fusta amb porxo acollidor, envoltada de prats i bones vistes –també al campanar–, on es pot dinar cada dia de la setmana en un ambient familiar. Cuina tradicional pirinenca, racions abundants i preus moderats (18 euros el menú dels festius), emprant productes de proximitat: entrants a base de pa amb tomàquet amb embotits, pernil i formatges del país, amanides amb talls, arròs de muntanya, canelons, estofats de caça, conill amb prunes, pollastre de corral, costella confitada amb peres, carns a la brasa, postres casolanes...