Ermites d'altra riba

Des de Tragó es pot tornar cap a Oliana, travessant el Segre per un antic pont penjant, o aprofitar per recórrer Peramola. En aquesta vila pintoresca val la pena proveir-se a la carnisseria Àngel, fundada el 1927 i regentada per la quarta generació familiar, Maria Capdevila i Josep M. Orrit, ajudats pels fills Gemma i Josep. Ramat propi que s’alimenta de llet d’ovella. La carn surt excel·lent i els embotits s’elaboren com abans, amb mètodes tradicionals, productes naturals i assecat sense cambra. Es poden degustar al bufet d’esmorzar de l’hotel Can Boix. Fuet, xoriç, llonganissa, botifarra, sobrassada, hamburgueses i els magnífics bulls: blanc, negre, de trossos, de la llengua... Venda en línia a

carnisseriaangel@gmail.com

.

Un quilòmetre

abans d’arribar des del sud a Oliana per la C-14, girem a l’esquerra seguint la indicació Nuncarga-Aguilar-Peramola, per travessar el llarg pont nou de formigó que salva el curs del Segre, convertit en aquest punt en cua del pantà de Rialb. Un cop a l’altra banda, agafem la carretereta que segueix en paral·lel al riu aigües avall, i de seguida accedim a la moderna ermita d’Aguilar de Bassella. Som en territori de l’Espai Natural Protegit de la Serra d’Aubenç i Roc de Cogul. En una horeta a peu podríem pujar al poble vell d’Aguilar. Les ruïnes de la torre circular del castell medieval i l’església romànica de Sant Agustí es retallen contra el cel a la carena. La nova ermita ha sigut reconstruïda combinant elements arquitectònics neoromànics i avantguardistes, enmig d’una zona enjardinada que comprèn una casa de colònies i un mirador amb barana de fusta sobre la superfície de l’embassament veí. De l’edifici religiós en destaquen, per fora, una espadanya lateral, un rosetó que enclou el dibuix d’un colom envoltat de flors i un espectacular voladís triangular sobresortint de la façana. A través de dues finestres a la porta, si el petit temple no és obert, es poden afigurar els vitralls llampants de l’interior que representen poms de flors de colors vius. Reculem, pel mateix cantó de riu, en direcció a Nuncarga, minúscul nucli rural format sobretot per granges i coberts agrícoles, que deixarem enrere sense gaire recança. Ben aviat apareix, isolada al centre de la plana, l’ermita de Santa Llúcia de Tragó. Documentada a mitjan segle X, mantindria durant segles l’advocació de Santa Maria del Pla, per canviar posteriorment a l’actual, compartida un temps amb la Mare de Déu del Roser. Restaurada fa una dècada, el seu entorn ha sigut objecte d’un modèlic arranjament. Senzilla, d’una sola nau, campanar de cadireta, absis flanquejat per dos absidioles. Des d’aquesta part de darrere, tocant del cementiri, s’albira un vast panorama format per les illetes del Segre, els pobles de Tragó i Peramola, la vila i ribera d’Oliana, així com les muntanyes ferrenyes que l’envolten: mola de Sant Honorat, roc de Rombau, roca del Corb, serra de Turp, tossals de Sant Marc i la Creu...