Quan creus que s'acaba

“Quan creus que ja s’acaba

torna a començar”, cantava Raimon. Quan creus que ja s’acaba la vall d’Unarre, apareix Gavàs. Quan creus que ja s’acaba el poble de Gavàs, trobes la formatgeria artesanal que hi funciona des de fa quasi vint anys. Quan creus que ja havies tastat tota classe de formatges de cabra, t’emportes allí una grata sorpresa. A vuit quilòmetres d’Esterri, per una carretera que remunta la recòndita vall del riu Unarre, sufragani de la Noguera Pallaresa, a llevant de les valls d’Àneu, quan fa l’efecte que ja no es pot trobar cap nucli habitat més amunt, es fa present Gavàs, enmig d’un paisatge muntanyenc propi d’aquella altitud –gairebé 1.400 metres– però més verd, arbrat, amable i suau que moltes d’altres raconades d’aspecte agrest de la comarca sobirana.

Convé aparcar en una placeta amb font i piques a l’entrada del poble. Pel carrer Major, i com qui diu únic, s’avança caminant entre cases de pedra, amb balcons de fusta o ferro, plens igual que els ampits de les finestres i les vores de les portes de testos de flors. En algun tram del carrer, la filera d’habitatges de l’esquerra desapareix i de sobte es pot veure tot un reguitzell de cims altíssims emergint a l’horitzó, cap a la zona del parc d’Aigüestortes.

Quan creus que el carrer Major s’acaba, passa a ser una petita ampliació que rep el nom de plaça Major. Un conjunt de dos enormes casalots restaurats a banda i banda d’una travessia ascendent, units per una galeria amb barana de barrots treballats, en realitat casa Felip i el seu corral, precedeixen l’església, arrebossada de blanc, amb campanaret punxegut i espadanya òrfena. I quan creus que ja s’han acabat plaça i poble, i només queden camins per endavant, en un recolze a mà esquerra s’amaga encara un carreró costerut amb unes poques cases més. En una d’elles, l’última, enfront del barranc de Pradets, de nom casa Roseta, hi ha la botiga de la formatgeria creada l’any 2000 per Rosa Vilalta i Jesús Caravaca, que des de principis d’enguany porten la parella David Gay i Susanna Díaz, amb el pastor Àlex Rúbia, que pastura un ramat de 160 cabres lleteres pels prats dels encontorns.

La formatgeria de Gavàs elabora formatges amb llet crua de cabra de quatre classes. La Roseta és suau, de pasta rentada, fàcil de menjar. La Padrina, madurat un mínim de dos mesos, d’un gust intens. Morralet, escorregut amb drap, tendre i equilibrat, conserva més el sabor de la llet. Tupí de pastor, tradicional, apte només per a paladars valents. I estan experimentant amb un de nou, cremós. Per comprar-los a la mateixa botiga, en temporada baixa es recomana trucar abans. També se’n troba a comerços d’Esterri, Sort, Ribera o Ainet de Cardós. Així mateix, s’hi poden adquirir productes comarcals distribuïts per l’Ecomuseu, com mel, melmelades, cervesa artesana, herbes d’infusions, llana de xisqueta, llibres o ceràmica.